Les restes d’Andreu Blanch, Emilio García-Peñuela, Antonio González i Llorenç Martorell retornen a les seves famílies

Les restes d’Andreu Blanch Bauçà, Emilio García-Peñuela Orgaz, Antonio González Rodríguez i Llorenç Martorell Suárez, han estat retornats, aquest dissabte, 86 anys després, als seus familiars, en un acte d’homenatge i reconeixement, en el cementeri de Palma.

Emilio García-Peñuela i Antonio González van ser víctimes del servei de Bellver del 4 de gener de 1937. Es creia que van ser assassinats i enterrats a Porreres, però les seves restes van ser localitzades a Son Coletes durant la segona fase d’excavacions i exhumacions del cementeri de Manacor, que es va dur a terme entre octubre i desembre de 2021. Estaven en el grup 2 de la fossa número 3 del cementeri de Manacor, la mateixa fossa que allotjava les restes d’Aurora Picornell, Belarmina González i les Roges del Molinar.

També a Son Coletes, en la fossa número 4, es van recuperar les restes d’Andreu Blanch Bauçà, a qui també es creia assassinat i enterrat a Porreres. Tots tres van ser identificats el mes de novembre passat gràcies a mostres d’ADN donades per fills de les víctimes.

Les restes de Llorenç Martorell sí que van ser localitzats a Porreres el febrer de 2021, a partir dels treballs que va fer el Govern en el cementeri municipal dins del Tercer Pla de Fosses 2020-2021. Es van recuperar en la fossa número 11, intacta sota el bloc de nínxols, que disposava de dos nivells i en la qual es van localitzar un total de 12 individus. Llorenç Martorell va ser identificat el mes de desembre del passat any.

Fins avui, a les Illes Balears s’han pogut recuperar en total les restes d’almenys 241 persones assassinades durant la Guerra Civil i la repressió franquista, de les quals ja se n’han identificat 53 i se n’han tornat 48 a les famílies.

Durant l’acte de retorn que s’ha celebrat al mur de la memòria i que la presidenta del Govern balear ha definit com a “emotiu i simbòlic, però, sobretot, profundament democràtic”, Francina Armengol ha recordat la trajectòria d’aquests últims vuit anys treballant per la memòria, amb l’”aprovació de dues lleis fantàstiques des del diàleg i el consens” que van permetre “treballar conjuntament amb entitats memorialistes, historiadors i familiars”, a qui ha agraït la seva labor.

La dirigent autonòmica ha postil·lat així mateix que el d’aquest dissabte ha estat un acte “de reparació no sols per a les víctimes, sinó per al conjunt de la societat”, en el qual, una vegada més, “s’ha posat de manifest que la lluita de persones com Andreu Blanch Bauçà, Emilio García-Peñuela Orgaz, Antonio González Rodríguez i Llorenç Suárez mai va anar en va”. “Mai serem ‘vençuts’ perquè continuarem buscant, explicant i exigint justícia” per a totes aquelles víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, ha assegurat Armengol.

Per part seva, el relator especial de Nacions Unides per a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, l’argentí Fabián Salvioli, ha definit l’homenatge d’aquest dissabte a les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista com “un acte de vida, de profunda vida” perquè “ha portat de tornada a la mateixa a quatre persones que van lluitar per les seves idees fins a les últimes conseqüències; així com als qui van barallar per la seva recuperació i identificació i ja no són presents”. “Actes com el d’aquest dissabte són a més exemple del que hauria de ser en tota Espanya, a tot el món. El dolor, en tots costats, és el mateix. El coratge, la valentia i l’obstinació de les famílies també ho és”, ha subratllat. Per això, ha volgut donar “gràcies” a les famílies de les víctimes “per ser exemple i vida”.

Finalment, el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha afirmat que “aquest homenatge és molt més que un retorn de cossos als familiars, aquest acte és un missatge perquè quedi clara la tremenda injustícia que Andrés, Lorenzo, Emilio i Antonio van sofrir”. “Quatre homes assassinats per pistolers franquistes, van ser víctimes d’aquest crim contra la humanitat que van suposar els afusellaments. Quatre noms que van voler esborrar fent-los desaparèixer en aquestes fosses i que avui es treuen d’aquest oblit”, ha afegit. “Queden pocs dies per a acabar la meva activitat política, després de quatre anys intensos, en els quals si hi ha hagut moments que han valgut la pena han estat aquells en els quals, com aquest dissabte, s’han retornat a la famílies les restes mortals de les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme”, ha subratllat.

L’acte ha conclòs amb una ofrena floral i la recollida de les caixes amb les restes d’Andreu Blanch, Emilio García-Peñuela, Antonio González i Llorenç Suárez per part de les famílies per a l’acte íntim d’enterrament en el cementeri de Palma.

Les famílies de les quatre víctimes són membres fundadores de l’Associació Memòria de Mallorca i varen rebre, el 29 d’octubre de 2021, amb motiu del primer acte d’homenatge institucional a les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista a les Illes Balears, el certificat de víctimes del franquisme del Govern de les Illes Balears.