Les segones residències de ciutadans balears, a la baixa

Cada vegada hi ha més pisos que surten del mercat residencial per passar al negoci turístic: ara hi ha a les Illes 600.000 habitatges

Baixa el nombre de segones residències en mans de ciutadans balears. Ho apunta la darrera estadística del Ministeri de Foment. Un informe del 2018 que estableix que tot i que el parc immobiliari va a l’alça a les Illes (ja frega les 600.000 propietats a l’arxipèlag, un 5% més que fa 10 anys), de cada vegada tenen menys pes les catalogades com a segones residències. Segons les estimacions d’aquest departament si fa 20 anys suposaven el 40%  de tots els habitatges residencials de la comunitat, ara ja només són el 25%.

Els experts asseguren que això s’explica per diversos motius. El primer, per la baixada del poder adquisitiu de les classes mitjanes. Segons ha explicat a IB3 Ràdio Natalia Bueno, presidenta dels Agents de la Propietat Immobiliària, amb la crisi econòmica del 2007 molts propietaris es varen desfer d’aquests pisos perquè no els podien mantenir. Bona part d’aquest parc que es va posar a la venda ha anat a parar a persones estrangeres que, tot i que els fan servir com a segona residència, al registre ha passat a constar com a habitatge principal perquè és l’única que tenen a l’Estat.

El lloguer turístic n’és altre motiu que justifica la baixada de la bossa de segones residències per a persones de les les Illes. Ho apunta Onofre Rullan, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la UIB. De cada vegada també hi ha més pisos que surten del mercat residencial per passar al negoci turístic i per això deixen de constar com a habitatges residencials.