Illes Balears
La comunitat LGTBI reconeix que emigra dels pobles on són a la ciutat per poder viure una vida amb normalitat, tot i que, cada vegada, les zones rurals ho visibilitzen
01/07/2017
Una parella es besa a la Gran Via de Madrid, amb el carrer tallat, per la celebració del World Pride. / EFE
32La bandera de l’arc de Sant Martí està sent protagonista tota aquesta setmana per tot arreu perquè, no només s’ha celebrat el dia 28 el Dia de l’Orgull LGTBI, sinó que a Madrid s’està celebrant, durant tota la setmana, la World Pride.
Set dies en què Madrid és la capital del món LGTBI i on s’espera l’assistència de gairebé dos milions de persones, segons l’organització, en la marxa reivindicativa que se celebra aquest dissabte. Si més no, totes les mirades de bona part de les persones LGTBI estaran posades a la capital espanyola, bé perquè assistiran aquest cap de setmana a celebrar l’Orgull, o bé des de casa en diferents espais televisius i també a les xarxes.
Una expectació que portarà la ciutat de Madrid a acollir gent arribada de tots els punts de l’estat espanyol i també de la resta del món. Entre les persones LGTBI no només serà una festivitat per reivindicar els seus drets, que encara avui es veuen menyspreats, sinó també un punt de trobada i contacte amb altres persones LGTBI
Precisament, per trobar i conèixer persones LGTBI és el que també ocorre a les zones rurals i als pobles on es produeix una migració cap a les ciutats. Encara queda molt per erradicar l’homofòbia però, als pobles, la lluita pels drets LGTBI necessita encara visibilització i normalització.
“Als 18 anys vaig decidir marxar a Palma, en bona part, per trobar gent de l’ambient i poder viure amb naturalitat”. És l’experiència de Francisca Heredia, de 36 anys, de Portocristo. Als 16 anys va descobrir que li agradaven les noies “i jo em pensava que, perquè m’agraden les noies, jo era un home”, explica Heredia, ara amb un to irònic, però que, en aquell moment, era el que pensava, tenint en compte que als anys 90 “no teníem res d’informació, com sí que la podem tenir ara”, a més que el patró que dominava sobre les relacions era el de parelles heterosexuals. Explica que als 16 anys s’escrivia amb una noia lesbiana de Bilbao, i a les cartes compartien les seves experiències.
Tot i què no va patir cap menyspreu per part de la seva família i amistats per ser lesbiana, Heredia va decidir marxar a Ciutat amb un amic bisexual també del seu poble, i varen estar convivint en un pis amb un noi gai. “Poder estar vivint amb gent com tu, que comparteixen les mateixes experiències, era no tenir un buit que sí el tenia quan estava al poble”, explica Heredia.
Borris N. Momker, de 31 anys, va arribar a Alaró des d’Amsterdam quan tenia 6 anys. “Per sort, els meus pares m’han acceptat tal com som. Jo anava a l’escola vestit de rosa i als veïns i companys de classe els sorprenia”, explica Borris, que, per a ell, no va ser un problema sortir de l’armari, però reconeix que amics seus de la infància varen tardar a sortir-ne, en part, per viure a un poble. Als 18 anys va decidir marxar d’Alaró i se’n va anar a Escòcia. Borris entén que, a la ciutat, l’anonimat aporta una manera de viure amb naturalitat la teva orientació sexual.
No obstant això, aquest anonimat també provoca que l’homofòbia s’expressi de manera més violenta a la gran urbs i a les zones rurals, en canvi, sigui més aviat social: “A la ciutat hi ha més agressions homòfobes. Als pobles el que es produeix és l’estigma social cap a la persona LGTBI”, afirma el president de Ben Amics, Jan Gómez.
Sebastià Portell, de 25 anys i autor del llibre ‘El dia que va morir David Bowie’, va sortir de l’armari a l’adolescència a ses Salines, el seu poble natal. Allà no va ser cap problema per a la seva família i amics i, fins i tot reconeix que “a l’escola pública on estudiava vaig saber què era l’homosexualitat”. Generacions més joves que han pogut trobar als mitjans de comunicació i a l’Educació la seva sexualitat. No obstant això, Portell reconeix que al seu poble hi ha gent que encara no ha sortit de l’armari i que, per poder conèixer altres persones LGTBI, es refugien a les aplicacions per cercar relacions.
“Jo vaig estar a l’armari. Era conscient que la meva orientació no era la d’heterosexual. Em vaig acceptar amb 15 o 16 anys i vaig començar a fer el meu treball personal per entendre què sóc i veure com gestionar la meva vida”. És el relat de Marcos Dosantos, nascut en un poble del nord de Tenerife en el 1991. En una entrevista que recull l’agència Efe recorda que ell era “un adolescent de 13 anys, amb els primers dubtes sobre la seva orientació sexual”, quan es va aprovar la llei del matrimoni homosexual, que “va obrir el debat polític i social sobre aquest assumpte i va dividir la societat espanyola”.
A l’Institut, detalla, els seus companys el “picaven” i, en tornar de l’esbarjo, es trobava, per exemple, amb pintades a la taula en les quals es podia llegir “Marcos marieta” o l’insult fàcil, com “una pluja fina, dia a dia”.
Llavors, es va plantejar marxar de l’illa, seguir a l’armari fins acabar el batxillerat i després fer la seva vida a Madrid.
“Molta gent de la meva generació comparteix aquesta experiència. Alguns ho diuen com el ‘sexili’ o el ‘sèxode’, quan entenen que, al seu poble o la seva regió, no poden tenir l’estil de vida que es correspon amb la seva identitat sexual i se’n van cap a grans urbs com Madrid, Barcelona o València, on hi ha entorns universitaris i ambients més oberts”, explica.
Al centre de Mallorca trobam el municipi de sa Pobla que, enguany, el seu Ajuntament ha sortit en defensa de la tolerància i el passat dimecres va celebrar el dia de l’Orgull LGTBI. “La meva intenció era mostrar una tolerància institucional”, afirma Antoni Simó, regidor de Participació Ciutadana de sa Pobla, el qual afegeix que més pobles haurien d’adherir-se a aquestes iniciatives perquè, de la mateixa manera que a sa Pobla, en altres pobles l’LGTBIQ és un col·lectiu que s’invisibilitza i que “hi és però pareix que no existeix”.
Simó reconeix que al poble “el discurs antiquat encara hi és” sobre les persones LGTBI. Per aquesta raó, va organitzar una sèrie d’activitats enfocades a “generar discurs” a través de xerrades a les quals també va involucrar els comerços per difondre la tolerància en un poble de gairebé 13.000 habitants.
Borris N. Momker també es va engrescar a muntar una jornada per visibilitzar el col·lectiu LGTBI al seu poble, Alaró, el passat mes de maig, tot i que reconeix que va haver-hi un cert rebuig per part de la gent conservadora. Això no obstant, la idea era convidar els veïns dels pobles del voltant i demostrar que a Alaró es pot fer una festa LGTBI amb total normalitat.
Amb tot, les xarxes socials i les ganes d’expressar les emocions en cada moment també han propiciat aquesta migració dels pobles a les ciutats per part de les persones LGTBI a la recerca d’oportunitats per viure feliçment.
Per al jove Marcos Dosantos “el que diferencia la nostra generació dels quals ens van precedir és que ells van aconseguir la igualtat legal i, ara, ens toca a nosaltres aconseguir la igualtat social, perquè si no hi ha igualtat legal i social, no hi ha igualtat real”.
01/07/2017
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
