X

L’habitatge, un dels motius de la pèrdua de poder adquisitiu

L'increment dels preus contraresta la pujada dels jornals

08/02/2026

L’habitatge, un dels motius de la pèrdua de poder adquisitiu

29

El preu de compra de l’habitatge i el cost del lloguer són els dos factors determinants que expliquen el motiu de la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans, sobretot a les Balears. En els darrers deu anys, segons dades de l’INE, el salari mínim interprofessional (SMI) ha pujat un 82% i el salari mitjà a les Illes ho ha fet un 34%; mentre que l’IPC, els preus, s’han incrementat un 28%.

Tot i que percentualment els sous han pujat més que els preus en la darrera dècada, la realitat és que els ciutadans tenen menys doblers per gastar. El salari mínim ha passat dels 648 als 1.184 euros i el sou mitjà brut a les Balears ha passat, en la darrera dècada, dels 1.747 euros als 2.342, un 34% més.

Els increments queden completament neutralitzats davant la dada següent: el preu de l’habitatge s’ha encarit un 71% des de 2015, passant dels 1.926 euros que valia el metre quadrat als 3.308, segons la societat de taxació Tinsa.

Per poder fer front a tot això, el sindicat CCOO ha determinat, mitjançant un estudi, que els treballadors de les Balears haurien de cobrar com a mínim 2.260 euros nets mensuals i 14 pagues, per viure en condicions dignes. En el cas de les Pitiüses, la xifra s’hauria d’acostar als 3.000 euros nets. Són sous molt superiors als mitjans reals.

Les següents partides més costoses per a la ciutadania són l’alimentació i el transport: gastam de mitjana 3.200 i 2.820 euros anuals respectivament. És precisament en aquestes partides que sindicats i economistes consideren que s’haurien de centrar les polítiques socials, sense descuidar, això sí, la lluita pels increments salarials.

Un catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, Raúl Ramos, deixa clar que no basta posar el focus en el mercat laboral, a l’hora de cercar solucions per garantir l’accés a l’habitatge. És multifactorial: independentment que els salaris siguin més alts o més baixos, hi ha una gran descompensació entre l’oferta i la demanda i calen més polítiques socials.

Pel que fa a l’índex de preus de consum (IPC), Ramos explica que cada vegada és menys representatiu. El motiu és que aquest indicador té en compte un conjunt de productes que són de compra habitual per a una llar mitjana. El problema, diu, és que cada vegada hi ha més diferències entre el cistell de la compra d’una llar de renda alta i una de baixa.

Notícies relacionades >

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT