Primera intervenció de l’helicòpter Milana dels Bombers de Mallorca a un incendi a Manacor
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona

Les Balears tenen 2.794 quilòmetres d'habitatges aïllats o dispersos en contacte directe amb zona forestal
Els mesos de gener i febrer són els de manco risc d’incendi forestal. Ara, però, és quan toca espitjar en la prevenció del foc i enguany l’Ibanat actuarà en 517 hectàrees, sobretot, per fer faixes de fragmentació. També revisen dipòsits d’extinció, milloren les torres de vigilància i hi ha intervencions puntuals a “alguns camins que sabem que ens generen problemes d’accessibilitat”, segons explica el cap del Servei de Gestió Forestal, Joan Santana.
Dins de les zones especialment vulnerables al foc, hi ha els 2.794 quilòmetres d’habitatges aïllats o dispersos en contacte directe amb superfície forestal. Són entorns d’alt risc, habituals a Sant Joan i Sant Josep, a Eivissa i, de cada vegada més, també a Mallorca, especialment a indrets com Calvià o Andratx, on moltes urbanitzacions estan plenament integrades en el bosc.
Per gestionar aquest contacte creixent d’habitatges i superfície forestal, Santana explica que és imprescindible l’actuació dels ajuntaments als punts crítics municipals. Per exemple, diu, cal tenir els aparcaments dissuasius de les platges amb les voreres lliures de material vegetal, per si s’han de convertir en refugi.
A més, els propietaris dels habitatges dispersos en zona forestal han de tenir cura de l’entorn de la llar “es tracta de exsecallar l’arbrat, eixermar la vegetació de sotabosc i fent una franja de prevenció al voltant de la casa de 30 metres lliure de combustible”.
La temporada alta de risc d’incendi comença oficialment el primer de maig.
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona
Els promotors han esperat 45 anys per poder urbanitzar
La Federació Balear d'Espeleologia acusa la Societat Espeleològica Balear i la Direcció General de Medi Natural de causar danys en una cavitat de la Xarxa Natura 2000
Demanen recuperar els drets perduts durant l'etapa concursal de l'empresa, en què la plantilla va renunciar al 25% del seu salari