Els caravanistes clamen contra l’ordenança de trànsit de Ciutadella
Afirmen que van presentar al·legacions, però que mai no els van respondre, mentre que l'Ajuntament assegura no haver-les rebut

Referent científic de Menorca, l'Institut també vol continuar aportant coneixement per projectes clau per la sostenibilitat de l'Illa
L’Institut Menorquí d’Estudis, l’IME, fa trenta-cinc anys. Aquest organisme autònom del Consell de Menorca es va crear el 1985 per a fomentar i divulgar la cultura i la investigació i va començar a funcionar a principis de l’any següent. Però també ha estat una eina per implicar en el present i el futur el talent científic dels menorquins. N’és un exemple la nova coordinadora científica, la doctora en Física i exinvestigadora de l’Institut Max Planck d’Alemanya, Marta Jordi. Ha assumit el càrrec amb la voluntat d’ampliar la divulgació d’allò que fa l’IME com a referent de la sostenibilitat a Menorca.
L’IME disposa de cinc seccions (Ciències naturals, socials, Ciència i Tècnica, Història i Arqueologia i Llengua i Literatura) integrades per 200 membres en total. Des dels seus inicis aquests experts ha tingut un paper fonamental en diferents fites bàsiques de l’evolució de Menorca com la Declaració de Reserva de la Biosfera de l’any 93, la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO o, més recentment, les Directrius Estratègiques de Menorca.
Arran del reconeixement com a Reserva de la Biosfera, l’IME va posar en marxa l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), una oficina tècnica que s’encarrega de recollir dades i assessorar científicament els que han d’executar les línies mestres que configuren el present i el futur de l’illa.
Un altre dels seus pilars, a més de les xerrades, cursos i conferències és l’editorial. Al llarg de la seva història ha publicat més de 400 volums, la meitat editats directament i l’altra meitat en col·laboració amb altres organismes, com per exemple l’Institut d’Estudis Catalans.
El pressupost de l’Institut Menorquí d’Estudis per enguany ronda el milió d’euros (uns 100.000 euros més que el de l’any passat) i compta amb deu treballadors, una plantilla que s’ampliarà amb quatre professionals més durant aquest mateix any.
Afirmen que van presentar al·legacions, però que mai no els van respondre, mentre que l'Ajuntament assegura no haver-les rebut
Segons el Servei d'emergències 061, el menor caminava per la voravia quan un camió li hauria colpejat el cap amb el retrovisor
Aquesta cursa va ser una idea d'un grup d'amics del poble i ha acabat convertint-se en una de les cites més importants del municipi
30 estudiants de 15 països participen a l'estada lingüística de l'Institut Ramon Llull