X

L’Iran endureix els càstigs a dones i nines que no usin el vel islàmic

L'ONU assegura que el projecte de llei aprovat pel parlament iranià "viola drets fonamentals" i el titlla d'"apartheid de gènere"

20/09/2023

L’Iran endureix els càstigs a dones i nines que no usin el vel islàmic

/ Rouzbeh Fouladi.

16

El parlament de l’Iran ha aprovat aquest dimecres un projecte de llei que endureix els càstigs contra les dones i nines que violin l’estricte codi de vestimenta del país, inclosa l’obligatorietat de l’ús del vel islàmic. L’esborrany que ha arribat a ser titllat d'”apartheid de gènere” per experts de l’Organització de les Nacions Unides.

L’organisme legislatiu iranià ha votat a favor d’aprovar la proposta de llei durant un període “de prova” de tres anys, per la qual cosa el document serà enviat al Consell de Guardians de cara a la seva ratificació, tal com ha recollit l’agència iraniana de notícies Mehr.

“Ara, s’ha d’adoptar una decisió per part del Consell de Guardians de cara a l’aprovació del període de prova per a aquesta llei. L’informe de la comissió anirà al Consell de Guardians i n’esperarem la opinió”, ha manifestat el cap de la Comissió Judicial i Legal del Parlament iranià, Musa Ghazanfarabadi.

Experts de l’ONU van indicar a principis de setembre que l’esborrany pot ser descrit com a un tipus d'”apartheid de gènere”: “Sembla que les autoritats estan governant a través d’una discriminació sistemàtica amb la intenció de forçar les dones i nines a una submissió total”.

Així mateix, integrants de l’ONU denuncien que el projecte viola “drets fonamentals, inclosos els de participació en la vida cultural, la prohibició de la discriminació de gènere, la llibertat d’opinió i expressió, el dret a protesta pacífica, el dret a accedir a serveis socials, educatius i sanitaris i la llibertat de moviment”.

Els propulsors de les mesures ja van avançar, a principis de juliol, l’aplicació d’un nou sistema de càstigs en relació a l’ús del vel, acompanyat del redesplegament d’agents policials, després de mesos de retirada per les protestes arran de la mort de la jove kurd-iraniana Mahsa Amini el setembre de 2022, que es trobava sota custòdia després de ser detinguda a Teheran per suposadament dur mal posat el hijab.

El president iranià, Ebhraim Raisi, va descriure la setmana passada la mort d’Amini com a “un incident” i va reiterar les seves acusacions contra països occidentals per “una guerra híbrida” contra Teheran pel succés, que va desencadenar una de les majors onades de manifestacions de les últimes dècades al país i que es van saldar amb més de 500 morts a causa de la repressió, segons diverses ONG.

20/09/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT