Illes Balears
La llegenda del ca llebrer de l’escut d’Inca
La capital del Raiguer muda i treu a passejar el ca del rei en Jaume pel Dijous Bo 2021
18/11/2021
Conta la llegenda que el ca llebrer era l’emblema del cabdill musulmà que es va rendir davant les tropes del rei en Jaume, en entrar a Inca. Benhabet governava el districte àrab d’Inkan, que, a més de l’actual terme d’Inca, incloïa els territoris que ara es corresponen amb Campanet, Búger, Selva i Mancor de la Vall. Tot i la semblança fonètica d’Inkan amb el mot ca, res té a veure una cosa amb l’altra, perquè en àrab Inkan vol dir coster o territori que fa pendent. Sigui com sigui, de llavors ençà, l’emblema d’Inca és un ca llebrer amb les quatre barres.
L’Ajuntament de la ciutat promou la fira del Dijous Bo 2021 amb un cartell peculiar: hi apareix un ca llebrer humanitzat i vestit amb roba de persona, talment com si fos un senyor ben mudat durant un dia de festa. Els seus creadors han dit que “com que als inquers els agrada anar mudats per sortir al carrer Major, han decidit mudar el ca”.
Al cronista oficial d’Inca, Gabriel Pieras, aquesta li ha parescut una idea “enginyosa”. “Han fet tornar modern el ca de la ciutat, perquè les representacions més antigues del ca llebrer i les quatre barres es troben al retaule gòtic del pintor Joan Daurer de la parròquia de Santa Maria la Major i en una clau de volta de la planta baixa del campanar d’aquesta església”.
Allò cert és que el ca llebrer a Inca és a tot arreu: als escuts de l’Ajuntament, a la retolació oficial, a les portes dels taxis, als documents oficials i no oficials, als comerços… “A diferència de la majoria d’escuts de viles de Mallorca, que es basen en les representacions d’unes suposades semblances fonètiques -Llucmajor, un llum major; Manacor, mà al cor; Santanyí, sant anyell, en són alguns exemples- l’emblema d’Inca és molt antic i està ben documentat”, explica Pieras.
A l’escriptora inquera Caterina Valriu, la utilització del ca llebrer al cartell del Dijous Bo també li ha fet gràcia. “He vist per les xarxes que hi ha hagut polèmica, perquè n’hi ha que asseguren que en temps del rei en Jaume el que hi havia eren cans eivissencs i no cans llebrers. Però tanmateix són dues races de cans molt semblants, i aquestes polèmiques són bones”, diu Valriu.
El ca d’Inca i el ca de Mancor de la Vall
El ca és un animal ben present en l’imaginari col·lectiu dels inquers. Valriu recorda la història del ca d’Inca i el ca de Mancor de la Vall que un dia es troben. El ca mancorí du un os a la boca. “Uep! I d’on ets tu?”, li demana el ca inquer. “Jo som de Mancoooor”, diu el ca mancorí badant un pam de boca. En conseqüència, l’os li cau en terra, i el ca d’Inca l’hi pren. Llavors, el ca de Mancor, prova la mateixa estratègia, i li demana a l’inquer de quin poble és ell. El ca inquer, però, amb astúcia respon “jo som d’Inca”, i ho fa amb el barram ben estret, sense que l’os li caigui en terra.
Tot el que has de saber dels primer Dimecres i Dijous Bo de la pandèmia
18/11/2021
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
El mallorquí Òscar Siquier es converteix en el primer espanyol que juga a una acadèmia de l’NBA
El jove jugador de Palma s'entrena i juga a Mèxic des de l'estiu
