La Llei contra el malbaratament alimentari vol posar fi a una pràctica que, tot i semblar inofensiva, té greus conseqüències socials, econòmiques i ambientals. Llançar menjar no només suposa una pèrdua econòmica directa per a les famílies i empreses, els doblers que ens costa aquest menjar acaben literalment als fems, sinó que també contribueix significativament a la crisi climàtica.
Segons dades recents, el malbaratament d’aliments és responsable d’un 10% de les emissions globals d’efecte hivernacle. Aquest impacte, sovint invisible per a la ciutadania, té una relació directa amb tot el procés de producció, distribució i eliminació dels aliments no consumits.
Per fer-hi front, iniciatives com l’empresa Too Good To Go estan ajudant a reduir aquesta problemàtica. Aquesta plataforma connecta empreses del sector alimentari amb consumidors per donar sortida als seus excedents, i això permet que aquests aliments arribin a les llars en lloc de ser descartats.
En aquest mateix sentit, la Unió Europea s’ha marcat l’objectiu de reduir un 30% per càpita el malbaratament de menjar i begudes abans del 2030. Aquesta meta s’emmarca dins la seva agenda per a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic, posant en relleu la necessitat d’un canvi d’hàbits tant en l’àmbit institucional com individual.
Són Santa Margalida, Muro, sa Pobla, Pollença i Alcúdia, Felanitx, Campos, ses Salines, Formentera, Eivissa, Sant Josep de sa Talaia, Santa Eulària des Riu, Maó, es Mercadal
La batlessa, Xisca Lascolas, afirma que s'estan investigant aquests nous casos, però demana a les víctimes de robatoris que no ho denunciïn públicament a les xarxes socials i que ho facin davant la Policia Local o la Guàrdia Civil