La Llei contra el malbaratament alimentari vol posar fi a una pràctica que, tot i semblar inofensiva, té greus conseqüències socials, econòmiques i ambientals. Llançar menjar no només suposa una pèrdua econòmica directa per a les famílies i empreses, els doblers que ens costa aquest menjar acaben literalment als fems, sinó que també contribueix significativament a la crisi climàtica.
Segons dades recents, el malbaratament d’aliments és responsable d’un 10% de les emissions globals d’efecte hivernacle. Aquest impacte, sovint invisible per a la ciutadania, té una relació directa amb tot el procés de producció, distribució i eliminació dels aliments no consumits.
Per fer-hi front, iniciatives com l’empresa Too Good To Go estan ajudant a reduir aquesta problemàtica. Aquesta plataforma connecta empreses del sector alimentari amb consumidors per donar sortida als seus excedents, i això permet que aquests aliments arribin a les llars en lloc de ser descartats.
En aquest mateix sentit, la Unió Europea s’ha marcat l’objectiu de reduir un 30% per càpita el malbaratament de menjar i begudes abans del 2030. Aquesta meta s’emmarca dins la seva agenda per a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic, posant en relleu la necessitat d’un canvi d’hàbits tant en l’àmbit institucional com individual.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros