Les 29 prohibicions dels talibans a les dones

No poder estudiar, fer feina, riure ni practicar esports, a més de la lapidació pública, són algunes de les regles

Concentració en solidaritat amb les dones i les nines afganeses a Barcelona. / LORENA SOPÊNA.

La població afganesa començava aquesta setmana sotmesa a la reinstauració del règim talibà al país. Un retorn que ha atemorit a tots els col·lectius afganesos, especialment a les dones i als nins i nines, vistes les restriccions que se’ls exigí la darrera vegada que els talibans arribaren al poder (1997-2001).

Els talibans no han promulgat encara quines seran les condicions que hauran de complir els ciutadans de l’Afganistan durant el seu mandat, perquè no han format, de moment, oficialment govern, però han assegurat a organitzacions internacionals, com l’ONU o Reporters Sense Fronteres (RSF), que garantiran els Drets Humans dels seus habitants.

Unes promeses que fan desconfiar tant a aquestes institucions, com a la població afganesa, la qual té encara molt present les atrocitats comeses pels líders insurgents en el darrer règim talibà. En favor d’una societat democràtica i laica i, sobretot, en defensa de les dones, va néixer l’any 1977 l’Associació Revolucionària de Dones de l’Afganistan (RAWA).

Aquesta institució duu exercint fins a dia d’avui una labor compromesa amb el feminisme que és fonamental a l’Afganistan, un país en què, especialment durant l’últim règim talibà, la dona ha estat invisible i subestimada en totes les facetes públiques de la vida.

Perquè s’entengui la raó per la qual les dones senten paüra, des de RAWA han manifestat una sèrie de prohibicions i mesures a què s’exposen les dones davant la insurrecció talibana, d’acord amb les restriccions imposades des de finals dels anys 90 fins a 2001, any en què els Estats Units desplomaren el règim terrorista dels talibans. Unes mesures que traspuen una ideologia purament masclista i denigrant cap a les dones:

1. Prohibit completament el treball femení fora de casa. Igualment aplicable a professores i enginyeres i exceptuat en el cas d’algunes doctores i infermeres, a les quals se les permet fer feina a certs hospitals de Kabul.

2. Completa prohibició de qualsevol tipus d’activitat de les dones fora de casa, a no ser que estiguin acompanyades del seu mahram, és a dir, d’un parentiu masculí pròxim (pare, germà o marit, per exemple).

3. Prohibició de tancar tractes amb comerciants masculins.

4. Prohibit que les dones siguin ateses per doctors masculins.

5. Completa prohibició d’estudiar a escoles, universitats o qualcuna altra institució educativa. De fet, els talibans converteixen les escoles per a nines i dones en seminaris religiosos.

6. Requeriment per a les dones d’haver de vestir amb un llarg vel, anomenat “burqa”, que les cobreix de cap a peus.

7. Assots, pallisses i abusos verbals contra les dones que no vesteixen segons les regles estipulades pels talibans i contra les que no vagin acompanyades dels seus mahrams.

8. Assots en públic contra aquelles dones que no ocultin els seus turmells.

9. Lapidació pública, en alguns casos fins i tot arribant a la mort, contra les dones acusades de mantenir relacions sexuals fora del matrimoni.

10. Prohibició de l’ús de cosmètics. S’ha arribat a amputar els dits a algunes dones que tenien les ungles pintades.

11. Prohibit per a les dones parlar o estrènyer mans a homes que no siguin mahrams.

12. Prohibició de riure en veu alta, doncs cap persona desconeguda pot escoltar la veu d’una dona.

13. Prohibit portar sabates amb tacons, perquè poden produir so al caminar i cap home pot sentir els passos d’una dona.

14. Prohibició de pujar a taxis sense mahram.

15. Prohibit tenir presència a la ràdio o a la televisió i a reunions públiques de qualsevol índole.

16. Prohibició de practicar esports i d’entrar a centres o clubs esportius.

17. Prohibit muntar en bicicleta o motocicleta. Tampoc poden muntar-ne encara que hi vagin amb els seus mahrams.

18. Prohibició de portar indumentàries de colors vius i vistosos, perquè, en paraules dels talibans, “aquests colors són sexualment atractius”.

19. Prohibit reunir-se amb motiu de festivitats.

20. Prohibició de rentar la roba a rius o places públiques.

21. Modificació de tota nomenclatura de carrers i places que incloguin la paraula “dona”; per exemple, ‘El Jardí de les Dones’ ha passat a anomenar-se ‘Jardí de la Primavera’.

22. Prohibició a les dones de guaitar pels balcons de les seves cases o pisos.

23. Obligatori mantenir totes les finestres opaques, perquè les dones no puguin ser vistes des de l’exterior de les seves llars.

24. Prohibit, per part dels sastres, prendre mesures a les dones i cosir roba femenina.

25. Prohibit accedir a banys públics.

26. Prohibició a dones i homes de viatjar en el mateix autobús. Els autobusos es divideixen en “només homes” i “només dones”.

27. Prohibit vestir pantalons acampanats, encara que es duguin sota el burqa.

28. Prohibició de fotografiar o filmar figures femenines.

29. També prohibit incloure dones a les imatges publicades en revistes i llibres i penjades a les parets de les cases i les tendes.

L’artista iemenita Boushra Almutawakel lluita pels drets de les dones a través de les seves fotografies, amb les quals té la capacitat de conscienciar sobre la importància de canviar la manera de veure el paper de les dones i les nines al món. En aquest cas, amb una sessió fotogràfica a una mare i una filla que, progressivament, han d’anar tapant-se, d’acord amb les restriccions de vestimenta imposades pels talibans, l’artista denuncia la manca de identitat de la dona i les nines, provocant, això, la seva desaparició de la societat afganesa.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Boushra Almutawakel (@boushraart)

Els talibans també compten amb una llista de restriccions aplicables tant a dones com a homes: prohibeixen escoltar música, veure pel·lícules, televisió i videos a totes les persones; prohibeixen celebrar la festivitat tradicional de l’any noy (Nowroz) el dia 21 de març, perquè la consideren “pagana”; desautoritzen el Dia Internacional del Treball (1 de maig), perquè el cataloguen de “comunista”; tota persona amb nom no islàmic se l’ha de canviar; obliguen a la joventut afganesa a rapar-se els cabells; ordenen, a més, que els homes portin indumentària islàmica i gorra; els homes tampoc poden afaitar-se o retallar les seves barbes; obliguen a tothom a acudir a les oracions a les mesquites cinc vegades al dia; prohibeixen la cura la colomins i l’ensinistrament d’ocells, perquè les consideren “activitats no islàmiques”, arribant a empresonar a qui les dugui a terme i acabant matant els ocells; també està vetat el vol de cometes; i obliguen a tots els espectadors a aplaudir i cantar “Allah-u-Akbar”, que significa “Déu és gran”, al animar esportistes.