Llucia Ramis es retroba amb la professora que li va inculcar l’amor per escriure

Antònia Andreu va marcar diverses generacions amb les seves classes de llengua espanyola

Han passat 30 anys, però s’han reconegut sense problema. L’escriptora Llucia Ramis no oblida Antònia Andreu, la professora que li va inculcar l’amor per la llengua. Va ser la seva professora de castellà quan anava a l’institut. No s’havien vist des d’aquell 1994 que queda tan enfora.

“Jo pentura som escriptora gràcies a tu”, li confessa Ramis a Andreu. Però aquesta professora jubilada, tot modèstia, reconeix sentir-se “molt petita” devora alumnes com ella.

Recordant aquells anys, tot i la feinada que li suposava impartir l’assignatura de llengua castellana, assegura que no ho canviaria per res. “Tornaria a fer el mateix”, diu. I Ramis recorda la passió i naturalitat amb què feia les classes.

“Te n’adones de la importància d’haver format bé uns alumnes perquè després es dediquin a la literatura?”, li demana Ramis. La professora creu que a la gent se li desperten les ganes d’escriure, però Ramis creu que amb això no n’hi ha prou: “T’han d’acompanyar, quan comences a escriure. I una bona formació literària i de llengua fa que després tenguis cura d’allò que fas. I que hi hagi qualcú que t’ho hagi transmès t’ajuda molt. En el meu cas, ets tu o na Juana Sánchez”.

Un bon exemple de com els bons professors poden marcar la vida de les persones.