L’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa alerta del descens de la qualitat de les aigües de bany

Les platges on més s'ha notat són les de la badia de Sant Antoni, Talamanca, la del Riu de Santa Eulària o Cala Bassa i Cala Vedella

En el Dia Mundial dels Oceans que se celebra avui dilluns, l’Observatori de Sostenibilitat d’IbizaPreservation ha destacat la urgència de protegir la mar i el litoral de les Pitiüses davant l’emergència climàtica. Asseguren que la qualitat de les aigües de bany ha disminuït de forma gradual entre el 2010 i el 2019, segons les dades recopilades per l’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera.

L’any 2010, la totalitat de les aigües analitzades varen ser qualificades d’excel·lents. L’any passat, però, varen ser només 31 els punts així classificats, un “24 per cent menys” que l’any 2010. “L’any 2019 Eivissa va presentar un percentatge d’excel·lència del 76%, entre les zones que han baixat la qualitat de les seves aigües marines es troben les platges de Talamanca i ses Figueretes, a Eivissa, el centre de la badia i l’escullera de Sant Antoni, la platja del Riu de Santa Eulària, el port de Sant Miquel i Cala Bassa, Cala Vedella i es caló d’en Serral a Sant Josep”, destaca l’observatori.

També ha augmentat la contaminació per substàncies fecals. Dels 48 mostrejos individuals que es varen fer a platges d’Eivissa durant l’any 2019, sis presentaven valors de contaminació per bacteris fecals superiors als permesos legalment (Talamanca, la badia de Sant Antoni, l’escullera de Sant Antoni, es Pouet, el port de Sant Miquel i Platges de Comte). Això va suposar que es prohibís el bany en aquestes zones en alguns moments de l’estiu.

Segons l’Observatori de Sostenibilitat, les platges amb menor qualitat d’Eivissa són la platja del Riu de Santa Eulària, Cala Llonga, Talamanca, Cala Vedella, Cala Bassa, Port des Torrent, Platja des Pinet, Platja des Pouet, s’Arenal i Caló des Moro. “El descens en la qualitat de les aigües de bany a les platges d’Eivissa posa de manifest la insuficiència de les infraestructures actuals, amb incapacitat per fer front a l’augment de la pressió humana que es registra a l’illa durant l’estiu”, denuncia l’observatori, que aposta per millorar el sanejament i la depuració i per una acurada vigilància de controls de qualitat de l’aigua per mantenir la salut de l’ecosistema i protegir la salut dels banyistes.

Respecte dels hàbitats marins, l’observatori assegura que hi ha poca informació sobre el seu estat de conservació. Només amb un 23 per cent de l’àrea cartografiada, “el 23 per cent presenta un estat inadequat”, especialment pel que fa a la posidònia oceànica de ses Salines, àrea declarada com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC).

“En els darrers anys, durant la temporada estival s’ha produït un increment del nombre d’embarcacions d’esbarjo que fondegen al litoral d’Eivissa amb el perill que comporten pels fondejos sobre la praderia de posidònia oceànica”, recorda l’observatori, que recorda que al 2019 Eivissa va ser l’illa de Balears amb un major nombre de comprovacions per embarcació per part del servei de vigilància de la posidònia de la Conselleria de Medi Ambient, un total de 10.640. Els fondejos indeguts varen ser un 7,4 per cent del total a l’illa. Tot i que l’Observatori de Sostenibilitat destaca la feina del servei de vigilància, “Eivissa és l’illa amb menys boies ecològiques de Balears” i aquests elements han minvat respecte al 2018. A més, durant la temporada del 2019, les embarcacions de neteja varen recollir 10 tones de residus flotants a Eivissa, la meitat d’ells plàstics. A l’illa es recull el 18 per cent del total de residus de les illes Balears.

També hi ha dades positives, perquè segons l’observatori, les darreres dades disponibles posen de manifest que la Reserva Marina des Freus d’Eivissa i Formentera mostra el nombre més gran d’espècies de totes les àrees marines protegides de Balears estudiades fins a l’any 2018.

També destaquen que l’any 2020 probablement es veurà una altra tendència a causa de la crisi de la Covid-19, però amb les dades del 2019. L’Observatori de Sostenibilitat d’IbizaPreservation demana una gestió “prudent” de la mar per garantir un “futur sostenible de l’illa d’Eivissa”. Aposten per una administració efectiva de les àrees marines, amb recursos suficients i amb regulacions que redueixin la contaminació.