Desallotgen un hotel d’Alcúdia per un incendi a la sala de màquines
Els turistes de l'establiment asseguren que no han sonat les alarmes contra incendis

El projecte, finançat pel Bisbat de Mallorca des del 2022, ja ha recuperat fragments de vidre, monedes, petites peces de plom i ceràmiques procedents de diversos punts de la Mediterrània
L’illa de Cabrera amaga un tresor arqueològic únic a la Mediterrània occidental: les restes d’un monestir bizantí del segle cinquè, els anys més foscos de la història de les Balears. Des del 2022, amb el suport del Bisbat de Mallorca, s’hi realitza un projecte arqueològic per conèixer més detalls sobre la vida d’aquests monjos que habitaren l’illa fa 1.400 anys. S’han conservat cinc enterraments i ara es faran anàlisis d’ADN de les restes òssies: “Ens serviran per conèixer d’on provenien aquests monjos, ja que el més probable és que venguessin de fora”, explica Mateu Riera, un dels directors de les excavacions. Aquest dimecres ha presentat el resultat de les campanyes dels darrers anys, acompanyat de mossèn Francesc Vicens, vicari episcopal de Patrimoni.
El jaciment va ser espoliat pels soldats de Napoleó confinats a l’illa, que cercaven entre aquelles restes metalls i pedres per construir-se les seves pròpies barraques. Així i tot, s’hi han trobat restes importants com ara ceràmiques, marbres i monedes. “Són fragments d’objectes que procedeixen de Tunísia, Turquia o Grècia i que mostren la riquesa de la comunitat i l’intercanvi comercial que existia a l’època”, afegeix Riera. Un dels objectes més destacats és un portablens de plom que formaria part d’una làmpada de vidre. Es conserven vidres de diferents colors. Un objecte preuat que només s’utilitzava a palaus o basíliques. Precisament localitzar la basílica del monestir de Cabrera és l’objectiu principal del projecte, que es desenvolupa durant un quinquenni.
Una carta escrita el 603 dC pel papa Gregori el Gran demostra documentalment l’existència d’aquesta comunitat monàstica, però els investigadors creuen que durant el segle V ja estava en funcionament. Poc se sap del seu final, però restes d’un incendi a cotes baixes podria indicar que va ser consumida pel foc, potser provinent dels atacs de musulmans o vikings entre els segles VII o VIII.
A l’octubre es reprenen les excavacions amb l’esperança de treure a la llum la troballa més desitjada d’aquella l’illa santa, la basílica perduda.
finançat pel Bisbat de Mallorca des del 2022
ja ha recuperat fragments de vidre
petites peces de plom i ceràmiques prodecents de diversos punts de la Mediterrània
Els turistes de l'establiment asseguren que no han sonat les alarmes contra incendis
S'ha detectat en un cavall de Maó. Es transmet per picada de moscard i pot afectar les persones
N'han trobat les despulles mortals en una platja de Lombok
El conductor del camió ha hagut de ser ingressat a l'hospital en estat greu