societat

L’odissea de Toni Azorín, voltant per Son Cladera de Palma en cadira de rodes

Per sortir de ca seva ja hi ha un munt de barreres arquitectòniques que l'impedeixen dur una vida normal damunt la seva cadira de rodes

A Toni Azorín no varen poder salvar-li part de la cama esquerra després d'un accident de trànsit en motocicleta prop de casa seva


“Per aquí NO puc, per aquí NO pas”… Aquest és el lema de la nova campanya que ha posat en marxa ASPAYM, l’Associació de persones amb lesió medular, ciutadans que s’han vist obligats a emprar la cadira de rodes per desplaçar-se. Molt sovint, una odissea de la qual volen que en sigui conscient la resta de la societat i les institucions públiques i privades. Encara hi ha molta feina a fer per garantir els seus drets a moure’s sense la necessitat dels altres i sense obstacles.

Toni Azorín, veïnat de Son Cladera maniobra i torna a maniobrar, cap endavant i cap endarrere. Per salvar les dificultats que la seva mobilitat adaptada ha d’enfrontar. Dificultats que comencen abans de sortir al carrer, a partir de la sortida del segon pis on viu a un edifici del barri. “L’ascensor és molt estret i pego per tot, després he d’anar alerta a patinar a la rampa de l’entrada i, finalment, en arribar a la porta que dona al carrer, que és nova i està muntada al revés [obri cap a dedins en comptes de cap a defora], he de fer filigranes per sortir”, diu aquest associat d’ASPAYM.

Cala Mitjana 49, un escaló de 30 centímetres

Ja al carrer, el Cala Mitjana 49, als peus de la seva cadira de rodes hi ha un escaló de 30 centímetres. “He d’anar a l’esquerra o la dreta, fins al final de l’edifici, per poder devallar per una rampa. “Cinquanta metres” – diu-, una distància en línia recta que no admet desviacions encara que es trobi sorpreses desagradables pel camí: “les caques dels cans aferrades a les rodes de la cadira, les ha de dur a casa… I el pitjor és quan te les trobes damunt aquesta plataforma perquè no les puc esquivar”.

Ja anam cap a la cantonada, toca creuar el carrer. Aquí la voravia està adaptada, s’ha rebaixat l’escaló. Però la de l’altra banda del carrer, no. “He d’anar per damunt de l’asfalt fins al final del carrer, a no ser que trobi qualque escaló rebaixat per cotxes davant una casa o un garatge per pujar a la voravia”, diu el protagonista d’aquest reportatge.

Vull ser autònom del tot

Quan Toni, per damunt la voravia (si ha trobat per on pujar-hi), o per l’asfalt, arriba on vol, pot arribar un altre problema: l’accés a espais públics. “Per anar a la loteria, no puc accedir-hi perquè hi ha un escaló enorme… Demano si em poden ajudar i em diuen que toqui el vidre i que ja sortiran per servir-me al carrer… Però jo vull entrar, vull poder ser el més autònom possible… Al final no pots ser autònom del tot”.

Amb tot, aquest home que veu el món en cadira de rodes, diu que ara comencen a veure’s millores als carrers per a la mobilitat adaptada… I això que hi ha feina a fer, perquè qualsevol detall imperceptible per a la resta, compta. Com el relleu del ferm per on es desplaça: “la voravia no està plana com toca, el carril bici també té molts de sotracs i desnivells… Això ho notam molt els que anam amb cadira, i sobretot els que hem tengut problemes de columna… Són copets, copets… Quatre-cents, cinc-cents cada dia… Arribes a casa fet un desastre”.

Perquè Toni Azorín agafa la bicicleta adaptada o acopla un sistema motoritzat a la cadira de rodes, per no haver de fer front a imprevistos amb l’autobús que “a vegades està ple i altres no posa la rampa com toca, motiu pel qual al final mires de desplaçar-te pel teu compte”.

En tren

I si ha d’agafar el tren a l’abaixador de Son Cladera/Es Vivero, corre el risc que, de tornada, l’ascensor per salvar les vies, no funcioni i acabi amb els braços rebentats per haver hagut de pujar la rampa… En definitiva, paciència, justa reivindicació de millores i una demanda a la resta de ciutadans: que tenguin molta “consciència” de les seves necessitats perquè “arriba a desanimar molt haver d’anar d’un lloc a l’altre havent de fer vint voltes, preocupats perquè aquí hi ha un cotxe i aquí n’hi ha un altre… Consciència, per favor”.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Afectats per la Síndrome de l’oli de colza ocupen el museu de El Prado a Madrid

Els ocupants, que ja han estat desallotjats, exigien reunir-se de manera urgent amb Pedro Sánchez

El diagnòstic per a 1 de cada 8 dones de les Illes: “Tens càncer de mama”

A María Luisa li ho van dir el migdia del 29 de novembre de 2001. "El món em va caure...

Maria Prieto: “Li diria a tothom que lluiti, s’ha de lluitar”

És una dona de cinquanta-sis anys i que es tracta d'un càncer de mama amb disseminació als ossos des de...

Interceptats altres 16 migrants a la platja d’es Caló, a Formentera

371 persones han arribat a les costes de les Illes les darreres 72 hores