Joan Rabassa, de 17 anys, corona el pi de Pollença
La doble esqueixada ha fet que l'alçària hagi estat menor
Tot van ser paraules d'agraïment per al tennista manacorí
Hi ha dies en què ningú no vol perdre’s detall. On si fa falta, t’enfiles a les cadires. Per celebrar cada punt, perquè qualsevol indret és bo per enviar ànims a Rafel Nadal. Especialment, si venen des de casa… de la gent que no l’ha pogut acompanyar a Màlaga. Padrina i padrina jove van tenir un lloc privilegiat a l’acadèmia del tennista. Però no van estar totes soles. L’acadèmia va ser tota una festa.
No sabem quants de dits hauran quedat sense ungles en les quasi dues hores de partit, però cada punt, cada jugada es viu com una final de Grand Slam. Sense deixar d’animar, sense deixar d’aplaudir tot i que les cares deixen intuir que el final no seria l’esperat. Rafel Nadal perd, però els aficionats no poden fer més que agrair al tennista manacorí.
Ídol, per molts, dins i fora de la pista, i que millor homenatge que viure el seu darrer partit, com si fos el primer.
La doble esqueixada ha fet que l'alçària hagi estat menor
Es fa en senyal de dol per les víctimes de l'accident ferroviari d'Adamuz
El jove que ha mort formava part de la Banda de Música de Manacor i era fill del pastor de l'Església Evangèlica Apostòlica del Nom de Jesús
La colcada de Completes es farà en silenci i el primer ball de dimonis només sonarà, no hi haurà ballada