Illes Balears
Mallorca ha perdut en 40 anys un 50% de les hectàrees de cultiu
En els darrers tres anys, 320 homes i 112 dones d'entre 18 i 40 anys s'han incorporat al sector agrícola i ramader de les Illes Balears
11/08/2019
Imatge d'arxiu d'un agricultor. /EFE
42Repunten les incorporacions de pagesos al sector agrícola i ramader de les Balears. La tendència s’ha consolidat en els darrers tres anys amb la incorporació de més de 430 professionals. Són joves d’entre 18 i 40 anys que han vist un futur en l’activitat agrària. 320 són homes i 112 dones. Tots han sol·licitat les ajudes del Pla de Desenvolupament Rural a fons perdut.
El sector primari té, avui dia, més de 6.000 agricultors registrats a la Seguretat Social. Una xifra que lliga la revitalització del sector amb la posada en marxa de noves terres de conreu. El gerent del Fons de Garantia Agrària i Pesquera del Govern, el FOGAIBA, Mateu Morro, confirma que els nous pagesos engeguen el seu projecte atrets per sectors més dinàmics com l’elaboració d’olis, vins o els derivats de la llet. L’agricultura ecològica, en expansió, també empeny els nous agricultors a muntar la seva pròpia explotació.
Ara bé, la pèrdua de terres de conreu ha estat significativa en els darrers 40 anys. Fixau-vos: si als anys setanta hi havia 240.000 hectàrees conrades… avui dia, se’n comptabilitzen 100.000. Això vol dir que s’han perdut la meitat de les terres cultivades. El gerent del FOGAIBA defensa que s’haurien de restituir els terrenys perduts per pal·liar la dependència de producte vengut de l’exterior.
Aquesta tendència de retorn al sector primari està afavorit per diversos factors com la flexibilització i les facilitats en l’accés a les ajudes actuals, els darrers anys de crisi econòmica i el producte innovador, amb valor afegit que es posa al mercat de forma diferenciada. Una aposta que assegura la rendibilitat als joves pagesos que s’animen a crear el seu negoci.
La modernització del camp eivissenc
Un dels territoris on més repunta el retorn de joves al sector primari és a Eivissa. El camp eivissenc s’està modernitzant després de dècades en desús i la majoria aposta per un cultiu ecològic. Asseguren que és una manera de posar en pràctica uns valors que encaixen amb els de la seva generació com, per exemple, la protecció de l’entorn i un consum sostenible.
Algunes de les varietats per les quals opten aquests agricultors havien quedat fora del circuit comercial, com per exemple el blat de xeixa o els ametllers. La qualitat havia descendit i ara el seu objectiu és que tornin a ser la millor llavor possible pel futur
Amb tot, el món rural també ha de combatre la pressió urbanística a Eivissa, ja que la ‘turistificació‘ del camp és relativament recent. Això fa que el banc de terres tengui molta demanda per part dels joves, ja que alguns propietaris prefereixen donar un altre ús al sol abans que dedicar-lo a l’agricultura.
11/08/2019
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
Ha mort Paquita Tomàs
Durant els primers anys d'IB3, va conduir el programa 'Sa bona cuina de Paquita Tomàs'
