X

L’anàlisi d’un manyoc de pèl a la cova des Càrritx a Menorca evidencia l’ús de drogues a Europa ara fa 3.000 anys

Atropina, escopolamina i efedrina procedents de plantes són les substàncies al·lucinògenes que un grup d'investigadors espanyols i xilens hi van detectar

06/04/2023

L’anàlisi d’un manyoc de pèl a la cova des Càrritx a Menorca evidencia l’ús de drogues a Europa ara fa 3.000 anys

47

Un manyoc de pèl de fa gairebé 3.000 anys ha bastat per a aconseguir la primera evidència directa de l’ús a Europa de drogues. El cabell era part d’un ritual funerari i va ser amagat en la cova des Càrritx a Menorca en una època en la qual la societat de l’Edat de Bronze estava canviant.

Atropina, escopolamina i efedrina procedents de plantes són les substàncies al·lucinògenes que un grup d’investigadors espanyols i xilens van detectar en aquest manyoc.

L’estudi, encapçalat per Elisa Guerra de la Universitat de Valladolid i que publica avui Scientific Reports, i que recull l’agència Efe, apunta que aquestes drogues podrien haver-se utilitzat com a part de cerimònies rituals.

Descoberta en 1995, es Càrritx, al terme de Ferreries, va albergar una cambra usada com a espai funerari en la qual es van trobar petits recipients cilíndrics de fusta amb cabells datats fa uns 2.900 anys.

La recerca planteja l’evidència directa més antiga de consum de drogues a Europa, en l’Edat de Bronze tardana, explica a l’agència Efe una de les signants de l’estudi Cristina Rihuete, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A Europa hi havia indicis indirectes com la detecció d’alcaloides de l’opi en recipients o restes de plantes narcòtiques en contextos rituals. L’evidència directa més antiga en el món és d’uns 3.000 anys a Xile.

L’estudi va usar només un manyoc dels disponibles, alguns de fins a 13 centímetres. Trobar pèl conservat d’aquesta època en el Mediterrani occidental és “absolutament extraordinari”, destaca.

Una anàlisi amb cromatografia líquida d’ultra alta resolució i espectroscòpia de masses va detectar la presència d’atropina, escopolamina i efedrina, alcaloides que es queden fixats en el pèl, i que poden respondre al consum de plantes com la mandràgora, el jusquiam o el estramoni, apunta la investigadora.

L’atropina i l’escopolamina es troben de manera natural en la família de les solanàcies i poden provocar deliris i al·lucinacions; l’efedrina és un estimulant derivat d’unes certes espècies d’arbustos i pins.

L’equip no creu que aquestes substàncies s’usessin per a alleujar el dolor, encara que “hi ha una línia molt fina sobre fins a quin punt alguna cosa és per a ús medicinal, màgic o adivinatori”, destaca Rihuete.

La presència d’escopolamina i atropina juntes són substàncies que indueixen sedació, però la seva manipulació és molt arriscada, a causa de la seva alta toxicitat, la qual cosa porta, indica Rihuete, a pensar més en el consum d’al·lucinògens en fins terapèutics.

El creixement del cabell va deixant un registre d’unes certes substàncies i “la sorpresa és que es va poder demostrar que el consum es va produir durant almenys un any”, però no hi ha indicis de com es prenia.

La cova des Cárritx conta també la història dels pobladors en l’Edat de Bronze tardana a Menorca, societats, “molt interessants”, densament poblades, que van saber viure pacíficament i en les quals el pasturatge tenia un pes important, relata la investigadora.

En una de les seves cambres se celebrava un ritual funerari en el qual es tenyien de vermell els cabells, es pentinaven i es tallaven manyocs per a posar-los en tubs cilíndrics de fusta amb tapa. Recerques prèvies suggereixen que es van enterrar a uns 210 individus, però només alguns van ser sotmesos a aquella pràctica.

“És probable -estima- que fossin unes certes persones de la cronologia final de la necròpoli que potser tenien aquests atributs d’endevinació xamànics als quals es vincula la ingesta de drogues”.

Sis d’aquells tubs es van amagar en una fossa excavada i segellada en una zona recòndita de la cova -cosa que va ajudar a la conservació del cabell- al costat de recipients de banya, espàtules, atuells i una pinta de fusta i alguns objectes de bronze.

Unes peces que, al costat d’altres materials de la cova s’han començat a exposar en el Museu Municipal Can Saura de Ciutadella, apunta la investigadora.

La capseta -com les anomena Rihuete- triada per a l’examen està formada per tres tubs de fusta d’olivera, feta amb la base del tronc d’arbre, a la qual van afegir una tapadora que, “per a, aconseguir que encaixés, és una obra d’ebenisteria extraordinària, tenint en compte les eines de l’època”.

La investigadora crida l’atenció sobre les tapadores, decorades amb cercles concèntrics, ja vists en altres cultures, que poden tenir una interpretació relacionada amb les drogues.

Aquests dibuixos s’han interpretat “moltes vegades com un símbol de dilatació de les pupil·les vinculada amb la ingesta de substàncies que permeten obrir l’ull, obrir el coneixement interior”, assenyala.

Crear un amagatall per a deixar articles relacionats amb aquell ritual funerari va poder ser una manera de preservar les antigues tradicions davant els canvis culturals que es van donar fa uns 2.800 anys.

En aquella època, diu Rihuete, hi havia un món que s’acabava, es van aturar els enterraments en la cova i “cessa l’èmfasi en els cementiris i els rituals de segles per a donar més importància a la vida civil. És un canvi brutal de la mort a la vida”.

06/04/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT