Primera intervenció de l’helicòpter Milana dels Bombers de Mallorca a un incendi a Manacor
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona

Dues escriptores de perfils ben distints han arrasat en vendes aquest Sant Jordi
Enguany, el rècord de vendes en català se l’han endut Llucia Ramis, Carmen Riera i en tercera posició, Antònia Vicens i Josep Maria Llompart.
LES POSSESSIONS de la palmesana Llucia Ramis s’ha exhaurit a totes les llibreries. És un relat de fantasmes entre Barcelona i Palma amb una batalla legal contra un presumpte delicte urbanístic com a argument principal.
En segona posició està VENJARÉ LA TEVA MORT, de l’acadèmica de la Reial Acadèmia Espanyola Carme Riera. Una novel·la d’intriga que aborda una crítica social contra la corrupció, la pederàstia i la violència de gènere.
I els 50 relats del VOCABULARI PRIVAT d’Antònia Vicens i Josep Maria Llompart han estat també molt sol·licitats coincidint amb l’Any Llompart.
En castellà, María Dueñas encapçala la llista dels llibres més venuts. La segueixen Juan José MillásS i Margaret Atwood.
LAS HIJAS DEL CAPITÁN de l’escriptora manxega parlen de la colònia espanyola que residí a Nova York a principi del segle XX.
L’escriptor i periodista valencià Juan José Millás ha tornat amb la novel·la QUE NADIE DUERMA, protagonitzada per una dona que pensa que la salvació està en la cultura.
I finalment, aquest llibre de la canadenca Margaret Atwood, que s’ha convertit en tota una obra de capçalera per a una nova generació de lectors. EL CUENTO DE LA CRIADA, escrita als anys 80, però, que ja s’anticipa a l’amenaça del terrorisme islàmic.
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona
Els promotors han esperat 45 anys per poder urbanitzar
Demanen recuperar els drets perduts durant l'etapa concursal de l'empresa, en què la plantilla va renunciar al 25% del seu salari
La Federació Balear d'Espeleologia acusa la Societat Espeleològica Balear i la Direcció General de Medi Natural de causar danys en una cavitat de la Xarxa Natura 2000