X

Maryam, refugiada afganesa. “Som dona i lesbiana: els talibans m’haurien matat si no hagués fugit”

Ella va ser una de les poques dones que van conseguir sortir del país per aquell aeroport de Kabul, caòtic i ple de desesperació, que tant vàrem veure a les notícies

04/11/2021

Maryam, refugiada afganesa. “Som dona i lesbiana: els talibans m’haurien matat si no hagués fugit”

8

Té 21 anys i tot un futur al davant. Fa poc que ha arribat a Mallorca de l’estranger i ara dedica tots els seus esforços a aprendre espanyol. Està molt contenta de com l’ha acollit la gent aquí. Més endavant vol estudiar una enginyeria relacionada amb les noves tecnologies. També, per què no, formar una família.

Però no vol quedar-se aquí, vol ser activista… aprendre a parlar bé en públic per fer saber que al seu país, d’on va fugir fa dos mesos, a les dones les tracten com a juguetes… Perquè al seu país, a dones com elles, si no es volen casar amb un home les fan la vida impossible, començant per la mateixa família. És el testimoni de Maryam Amal, nom fictici perquè el terror que ha viscut a l’Afganistan és tan gran, que ni tan sols la idealitzada Europa li sembla un lloc segur. “Durant la meva vida he après a no demanar ajuda perquè sabia que si ho feia, al meu país, la resposta seria no… però aquí quan em veuen malalta tot d’una em demanen cita al metge… Això no és normal per a mi perquè mai he viscut aquesta atenció, només puc dir moltes gràcies”, explica commoguda.

Maryam no només va sortir de l’Afganistan per aquell aeroport de Kabul que tant vàrem veure a les notícies, per salvar el seu futur i, al cap i a la fi, la seva vida… També per enfrontar el repte de començar de zero en un món totalment diferent. Ha arribat aquí gràcies a Ella Global, una organització LGTBI internacional amb qui va contactar per internet i demanar ajut. De llavors ençà no l’han deixat tota sola… A Mallorca, se n’encarrega la seva nova família: la Creu Roja. El psicòleg, el treballador social, els monitors, el coordinador del centre… “M’he adonat que des que he arribat, que realment és com si no fos aquí… He de començar de zero… A l’Afganistan estava en el meu segon any a l’institut, aquí tenc la sensació que no reprendré aquesta vida… He perdut la confiança en mi mateixa… Però la gent em dona confiança i la capacitat de viure aquí i tenir un gran futur. Em diuen que soc prou intel·ligent per trobar el meu lloc aquí”.

L’ODISSEA D’ESCAPAR DELS TALIBANS

A final d’agost va passar dies i hores sense menjar ni beure, colpejada i sacsejada per una munió de gent que volia sortir de Kabul per l’aeroport internacional, fins que va sortir-se’n i va poder pujar a un avió amb destinació a Madrid… No se’n sap avenir que aquí l’acceptin com és, lesbiana, una dona.”És un somni pel qual he lluitat molt al meu país, perquè no hi estava segura com a lesbiana, perquè la gent volia per mi un futur que jo no volia” (casar-se amb un home)”.  No seguir aquest camí, suposa la discriminació no només de la societat, també dels que tens més pròxims… Fins i tot la violència extrema fins a la mort, diu, dels talibans. “Ells són així, no canviaran, són d’idees fixes… No poden acceptar que el món ha canviat, i la falta de progrés a l’Afganistan els fa més poderosos… i fan servir la qüestió de gènere i els drets de les dones com a una arma política”.

Maryam vol fer saber al món, i per això accepta ser entrevistada, que la gent al seu país corre un greu perill amb els talibans. Mentrestant, diu, “la meva rutina és aixecar-me i anar a classes d’espanyol durant dues hores al matí i després anar a casa i preparar la següent lliçó”.

04/11/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT