Menorca entra de ple en l’estratègia de l’Estat per instal·lar molins marins flotants a la costa espanyola. Ho recull el Full de Ruta de l’Eòlica Marina i les Energies de la Mar del Ministeri de Transició Ecològica, que estableix que és viable fer-ho al nord-est i al sud-est de l’illa. Aquestes són tot just les zones costaneres on el Ministeri considera viable instal·lar molins marins a Menorca, que és on bufa més vent al llarg de l’any i on la profunditat no supera els 1.000 metres requerits per fixar-los al fons marí amb un cable. La proposta especifica que es tracta de molins flotants, de manera que el seu impacte sobre el fons marí és mínim. També el consum de territori i l’impacte visual, atès que s’instal·laran a 10 o 20 quilòmetres de la costa.
Un dels principals problemes dels molins marins, deixant de banda que es tracta encara d’una tecnologia poc madura, és el seu elevat cost.
Els molins obren la porta a la construcció de plantes de generació d’hidrògen, també flotants, que permetrien exportar l’energia a qualsevol indret. A més de Menorca, la proposta del Ministeri també apunta a la serralada cantàbrica i altres punts de la costa catalana i andalusa com a òptims per a construir aquests molins.
El cos, quasi momificat i encara per identificar, va ser localitzat a l'interior d'una caseta abandonada ubicada entre Can Picafort i Son Serra de Marina
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros