Una vintena de nuclis i urbanitzacions de Menorca tenen prohibit construir nous immobles perquè no disposen de xarxa de clavegueram. Fa anys que la situació s’arrossega i afecta, especialment, el Llevant de l’illa. El sector immobiliari lamenta la pèrdua d’inversions que això provoca.
Els ajuntaments no poden atorgar noves llicències de construcció, tal com preveu la llei d’Urbanisme, en aquelles urbanitzacions que no disposen de xarxa de sanejament. Una situació que es produeix en 21 nuclis i urbanitzacions, que afecten 6 municipis de Menorca. La majoria estan ubicats a la costa i, per tant, tenen una gran demanda i interès per part d’inversors.
La situació s’arrossega des de fa anys i poques urbanitzacions han resolt aquest greu problema mediambiental, malgrat els ultimàtums del Govern. La principal dificultat és trobar el finançament necessari per executar les obres. En la majoria de casos, els consistoris cerquen ajudes i recursos d’altres administracions perquè els veïnats no poden assumir-ne els costos. En el cas concret de Macaret, el projecte preveu una inversió de 5 milions d’euros. El batle, Francesc Ametler, assegura que fa tot el possible per aconseguir recursos.
L’excepció es produeix a 4 nuclis: Cala Llonga, Binidalí, Punta Grossa i l’Argentina. Tot i no disposar de clavegueram, s’hi permet construir perquè tenen la xarxa de clavegueram feta i pendent, només, de la seva entrada en funcionament.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular