Polèmica a la World Travel Market pels preus turístics d’Eivissa

societat

Menorca, terra de tornados

El pitjor fibló que ha tocat l'illa va ser el 9 d'octubre de 1992. Els cops de vent arribaren als 250 km/hora

Menorca%2C+terra+de+tornados

El programa ‘Méteo, Temps i Natura’ d’IB3 Televisió ha entrevistat avui el físic Miquel Gayà, expert en fiblons.

Gayà assegura que és complicat assegurar que els desperfectes ocasionats ahir de matí siguin conseqüència d’un fibló. Per esbrinar-ho serà necessari efectuar un treball de camp que analitzi in situ les característiques dels desperfectes.

Fiblons i esclafits

Hi ha diversos fenòmens de temps advers associats a les tempestes violentes i els fiblons són només un exemple. Durant una tempesta intensa poden aparèixer ràfegues de vent fort, anomenades esclafits, de conseqüències semblants als fiblons. Un esclafit es forma quan l’aire fred de les capes altes atmosfèriques descendeix de forma violenta cap a la superfície terrestre, on s’escampa i provoca desperfectes de certa magnitud. Afecta una àrea de terreny relativament important i tomba tots els elements en una mateixa direcció. Un fibló, en canvi, és una columna d’aire en rotació que penja de la base d’un nigul de tempesta. El seu rastre sobre la superfície és diferent del d’un esclafit. Els fiblons deixen un camí de destrucció molt marcat, més llarg (pot arribar a varis km de recorregut) que no ample (uns pocs centenars de metres).

No és possible determinar a partir de l’observació d’un únic element, com ara un arbre o una casa, si és un fibló, diversos fiblons, o un esclafit els responsables de la destrucció. Per aquest motiu serà necessari un estudi de camp rigorós. De fet, apunta Gayà, és probable que puguin coexistir alhora els dos fenòmens en una mateixa tempesta. El cas de Menorca podria ser la combinació dels dos factors, tot i que sembla a priori que, com a mínim, hi hagué un fibló.

Balears, terra de fiblons

Les Illes Balears, juntament amb Catalunya, són les àrees de tot l’Estat que presenten un nombre més elevat de fiblons. Precisament és en aquesta època, en els mesos de setembre, octubre i novembre, quan són més freqüents. El final de l’estiu i l’inici de la tardor són les èpoques que reuneixen els ingredients necessaris per a la formació de les tempestes intenses que els provoquen. La resta de mesos de l’any se’n poden formar però no solen ser tan violents.

Hi ha diversos precedents en època recent, com el que afectà Ciutadella l’abril de 2017, el cas del Santuari de Lluc el setembre de 2012 o el famós 4 d’octubre de 2007 a Palma.

Les supercèl·lules de tempesta

No totes les tempestes generen fiblons o fenòmens adversos. Les tempestes que els allotgen tenen una estructura peculiar, poc comuna. Gayà afirma que els fiblons més intensos s’originen a les supercèl·lules de tempesta. Són les més intenses i violentes, caracteritzades per la rotació de la columna d’aire ascendent que les forma. És possible observar fiblons de petita entitat en tempestes comunes, normalment a sobre la mar en forma de mànegues. Segons Gayà, aquests petits fiblons són les més habituals a Balears. Un fet que torna a ser freqüent en aquesta època a causa de la gran diferència de temperatura entre la mar càlida i les primeres entrades d’aire fred de la tardor.

Si bé és possible preveure la formació de tempestes importants, Gayà assenyala que la ciència meteorològica no pot preveure amb certesa la formació de fiblons o esclafits. Només amb l’observació directa del fet o bé mitjançant un radar de tipus Doppler, que detecta la rotació del vent dins la tempesta, seria possible advertir la seva presència. Un cop detectat el fibló, el marge de temps amb el qual podria activar-se un avís a la població seria molt escàs i la capacitat de resposta dels serveis d’emergències també, tan sols qüestió de pocs minuts.

Menorca reuneix unes condicions òptimes

Menorca és una de les àrees de Balears més afectades pels fiblons. Les condicions geogràfiques de Menorca afavoreixen especialment la presència d’aquests fenòmens al reunir, la zona nord de les Illes, unes condicions meteorològiques més adients que no les del sud.

No és cap coincidència per tant que el tornado més important documentat mai a Balears es formàs a Menorca el 8 d’octubre de 1992. Aleshores un fibló de violència i dimensions considerables afectà els municipis de Ciutadella i Ferreries. Catalogat com a F3 en l’escala de Fujita, que classifica la intensitat dels tornados segons la força del vent i els danys provocats, va assolir segons Gayà, els 250 km/h.

Més informació:
Fogons d’espelmes, menjar de llauna i benzineres col·lapsades 
 “És impossible tenir el negoci obert sense llum, tot són pèrdues”

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

DIRECTE: IB3 notícies


més contingut relacionat

Prop de 100 persones es concentren a Menorca per condemnar el darrer cas de violència masclista

El taxista acusat d'haver atropellat voluntàriament la seva parella ja declara al Jutjat de Ciutadella

Veïnats de Manacor demanen responsabilitats per la troballa de 200 cossos sense enterrar

Ara s'hauran d'identificar les restes que s'han trobat al cementiri de Son Coletes

121 activitats per a unes festes de Gràcia de Maó on la música serà la protagonista

Al Jaleo hi participaran més de 140 caixers a cada tanda

La campanya ‘Llosca per llosca’ aconsegueix recollir-ne 160.000 de les platges de Mallorca

La "muntanya de la vergonya" està feta amb 106.000 restes de cigarretes recollides l'any passat i 150.000 d'enguany