món

L’Europa que deixa Merkel després de 16 anys

Un professor de la UIB i un periodista alemany analitzen l'abast de la retirada de la cancellera i la popularitat de la seva figura



Escolta les entrevistes a IB3 Ràdio

Després de 16 anys com a cancellera a Alemanya, Angela Merkel deixa la política en un moment en què la seva popularitat es troba en uns nivells elevats. Diumenge 26 de setembre són les eleccions generals alemanyes, i la dona que durant els darrers anys ha dirigit els designis del país, i també d’Europa, no es presenta a la reelecció. Per analitzar quin escenari s’obri a partir d’ara, i fer balanç de la figura de Merkel, IB3 Notícies ha conversat amb el professor de Dret Internacional Públic de la UIB, Joan David Janer, i amb l’excap de política i exdirector adjunt del setmanari alemany Die Zeit, Werner A. Perger, qui fa més de dues dècades que resideix durant part de l’any a Mallorca. Aquestes són les claus per entendre el mandat de Merkel:

L’EUROPA QUE DEIXA MERKEL 

Segons Perger, “Europa canviarà a partir d’ara i amb independència de Merkel”. “Els alemanys enyoraran Merkel, i també la trobaran a faltar els conservadors del CDU, el seu partit. El que jo no sé, però, és si el CDU n’és conscient, que la trobaran a faltar”, comenta l’excap de política de Die Zeit.

El parer de Janer és que durant els darrers 16 anys, Alemanya ha tengut un paper molt actiu en el procés de construcció europea, i en això hi estat clau Merkel. “Durant la crisi del 2008, Alemanya va tenir un paper decisiu en les retallades i en el fet de no donar doblers públics. Ara, en canvi, amb la crisi actual s’ha adoptat el paper invers, que el poder públic s’endeuti per tenir recursos i ajudar les persones. En això hi ha tengut un paper clau Merkel”, explica el professor de Dret Internacional Públic de la UIB.

LA POPULARITAT DE LA CANCELLERA 

“És un dona que transmet coordialitat, diàleg i no és de postures extremes. A més, ha tengut capacitat de canviar posicions sobre determinades qüestions, com és el cas del matrimoni entre persones del mateix sexe, que en un principi els conservadors alemanys hi estaven en contra”, explica Janer.

El periodista Werner A. Perger pensa que “Merkel ha estat un tipus especial de polític cristià conservador”.”Al començament de la seva carrera política, Merkel no era una líder. Amb el temps, però, va avançar cap a aquesta posició. Va aconseguir calmar la gent, i va ser considerada una dona de compromís. I per això, la gent se’n va enamorar, de Merkel”, comenta l’excap de política de Die Zeit.

RESULTATS ELECTORALS I FORMACIÓ DE GOVERN A ALEMANYA 

L’anàlisi de Perger és que no hi haurà cap partit que dia 26 de setembre obtengui la majoria absoluta, i que, per tant, necessàriament s’haurà de formar un govern de coalició. Segons el periodista, “hi ha una multitud de possibles pactes, i molts són pactes a tres bandes, que podrien incloure els Verds”. “El pacte més difícil és el que hi ha ara mateix entre conservadors i socialistes. Durant aquests darrers anys de govern, el CDU i l’SPD n’han quedat plens, els uns dels altres, i és difícil que el pacte es reediti”, analitza el periodista nascut a Viena, però que ha fet la major part de la seva vida professional a Berlín.

CONSERVADORS I SOCIALISTES, A ALEMANYA I A ESPANYA 

“La CDU de Merkel, com el PP, a Europa està integrada dins el grup dels popular europeus. I l’SPD fa grup amb els socialistes espanyols. Les diferències entre aquests dos grans partits, però, és que a Alemanya hi ha cultura del consens i de la no crispació, i cerquen solucions conjuntes que afectin la ciutadania. Que els socialdemòcrates i els conservadors hagin estat capaços de formar governs de coalició a Alemanya diu molt de la seva cultura política. A Espanya això no existeix”, explica el professor de Dret Internacional Públic de la UIB Joan David Janer.

“Aquesta és una de les grans decepcions que una persona pot tenir com a activista demòcrata europeu”, diu Perger en relació amb l’ambient de crispació entre PP i PSOE. “És decebedor veure com dos partits històrics com aquests es bloquegen un a l’altre, en temes de cooperació. Compromís és una paraula bruta en la política espanyola, i això em fa pensar més en polítiques d’altres països com Hongria i Polònia. Els joves del PP ara just ofereixen proclames radicals”, comenta l’excap de política de Die Zeit, qui passa part de l’any a Mallorca, en concret al poble de Biniali.

 

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Sydney torna a la normalitat després de tres mesos confinada

Un brot del virus de la variant delta va obligar a tancar l'activitat comercial, de restauració i els gimnasos

Marroc estrena el primer govern no islamista en deu anys

El seu president, Aziz Ajanuch, és el segon home més ric del país, després del Rei Mohamed VI

Pederàstia a l’Església francesa: 3.000 religiosos van cometre abusos sexuals durant 70 anys

L'informe independent presentat avui ha comptabilitzat 216 mil víctimes de pederàstia

Fumio Kishida, nou primer ministre del Japó

Ha nomenat el seu govern de 13 ministres, dels quals només tres son dones