Logo IB3N
X

Més de 80.000 persones viuen a les Balears en situació de pobresa severa amb menys de 680 euros mensuals

El 20% de la població amb més ingressos percep una renda 4,6 vegades superior a la del 20% de residents més pobres

16/10/2026

Més de 80.000 persones viuen a les Balears en situació de pobresa severa amb menys de 680 euros mensuals

Una persona dorm davant la Llotja de Palma. Foto XGT

23

Prop de 86.000 persones viuen en una situació de pobresa severa a les Balears, amb ingressos inferiors al 40% de la mitjana estatal; és a dir, amb menys de 680 euros al mes per cobrir les seves necessitats bàsiques.

Així ho ha explicat aquest divendres en declaracions als mitjans el president d’EAPN Balears, Xavier Torrens, que ha assenyalat que les principals causes de la pobresa a la comunitat són la precarietat residencial i la manca de garanties d’ingressos.

L’informe sobre l’estat de la pobresa indica que cada persona en situació de pobresa severa ha de subsistir amb menys de 357 euros mensuals en el cas d’una llar formada per dos adults i dos menors, o amb menys de 680 euros si viu tota sola.

Torrens ha assenyalat que unes 190.000 persones es troben en situació de pobresa a les Balears, una xifra que, tot i ser un punt percentual inferior a la de l’informe anterior, considera «inacceptable».

Per il·lustrar la magnitud del problema, ha advertit que el nombre real de persones afectades podria ser encara superior. «Si parléssim de 190.000 assassinats, reaccionaríem de manera molt més contundent», ha expressat.

Segons les dades corresponents a 2025, s’ha registrat un lleuger increment (+0,3 punts) de la taxa de pobresa, que se situa en l’11,6%, és a dir, entorn de 145.000 persones a les Balears, així com de la taxa de pobresa severa.

Aquesta darrera, definida com el percentatge de persones amb uns ingressos per unitat de consum inferiors al 40% de la renda mitjana estatal, arriba al 6,9% a l’arxipèlag, fet que representa un augment interanual d’1,5 punts.

Segons ha explicat Torrens, l’informe no recull totes les situacions de precarietat residencial, com ara les de persones que comparteixen habitatge, viuen en habitacions rellogades, es troben sense llar o resideixen en caravanes. Per això, considera que les xifres podrien infravalorar l’abast real de la pobresa a les Illes.

En aquest sentit, ha atribuït la persistència del problema a l’increment de la demanda d’habitatge derivat del creixement demogràfic i a la manca de polítiques públiques transformadores. Per això, ha defensat la necessitat d’impulsar mesures amb una perspectiva a mitjà i llarg termini per garantir el dret a un habitatge digne i facilitar que les persones puguin sortir de situacions de pobresa.

D’altra banda, Torrens ha destacat que el creixement econòmic de les Balears se situa per damunt de la mitjana estatal, tot i que ha advertit que la generació de riquesa no implica necessàriament una distribució equitativa.

Les dades constaten que el 20% de la població amb més ingressos de l’arxipèlag percep una renda 4,6 vegades superior a la del 20% més pobre.

Tenir feina no garanteix sortir de la pobresa

El president de l’entitat també ha alertat que tenir una feina ja no garanteix sortir de la pobresa, com podia passar fa deu o dotze anys. De fet, un 29,5% de les persones no pot fer front a despeses imprevistes; una de cada cinc no pot substituir mobles vells; un 14,7% s’endarrereix en el pagament dels rebuts de l’habitatge, i un altre 12,8% no pot mantenir la llar a una temperatura adequada durant els mesos d’estiu i d’hivern.

Així mateix, l’informe assenyala que gairebé un 38% dels habitants de les Balears té dificultats per arribar a final de mes, un percentatge que «reflecteix el problema que representa l’increment del cost de la vida per a centenars de milers de persones».

L’entitat ha remarcat que el 37,5% de les pensions que es cobren a les Illes són inferiors al llindar de la pobresa (873 euros en 14 pagues) i que, d’aquestes, gairebé la meitat no supera el 40% de la renda mitjana, és a dir, menys de 582 euros.

D’altra banda, la renda mitjana de les Balears encadena quatre anys d’augments i ja se situa en 16.735 euros per persona, per damunt de la mitjana del conjunt de l’Estat. Tanmateix, aquestes xifres «no reflecteixen el poder adquisitiu real de la població», ja que els ciutadans «només han guanyat 900 euros anuals de poder adquisitiu».

Discursos d’odi i aporofòbia

Finalment, Torrens ha reclamat posar fi als discursos d’odi i a l’aporofòbia, i ha advertit que els casos individuals de mal ús de les ajudes socials no han de servir per estigmatitzar totes les persones en situació de pobresa.

El president de l’entitat ha assenyalat que «hi ha persones en situació d’empobriment que poden fer un ús inadequat d’alguna ajuda, però això no significa que totes les persones que es troben en situació de pobresa i que tenen dret a una prestació social en facin un mal ús».

Segons el seu parer, combatre aquests prejudicis requereix pedagogia, una acció de govern integradora i conciliadora, i una societat ben informada.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT