Incendi forestal descontrolat a Andratx: les flames han cremat unes 70 hectàrees
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
La falta de relleu generacional, el canvi en els hàbits de consum o la competència amb grans superfícies són els principals motius de la seva desaparició
N’Andrea va regentar durant 10 anys el darrer forn artesà de Puigpunyent, on despatxava pa cada dia repartint-lo fins pobles propers, com Estellencs i Esporles. El negoci familiar va haver de tancar la persiana davant els preus que oferien els supermercats i la consegüent davallada de clients. El poble va estar sense pa fins que n’Antònia va reobrir el forn de s’Estanc, un estanc que també ven pa i ofereix productes de papereria.
El cas de Puigpunyent és una tendència de la qual fa anys alerta l’Associació de Forners de Balears. En només 15 anys s’han perdut més de 50 forns de les Illes i prop d’una desena de pobles han quedat sense forn, com Ariany, Mancor de la Vall, Maria de la Salut o La Mola. La falta de relleu generacional, el canvi en els hàbits de consum o la competència amb el pa industrial en són alguns dels motius.
Des de l’Associació de Forners i Pastissers de Balears alerten que les conseqüències d’aquesta desaparició de forns implica també una pèrdua del valor patrimonial i de l’essència de l’ofici.
L’essència pastissera encara es respira al forn Ca Sa Camena, que porta més de 180 anys resistint els embats del temps des d’una cantonada del barri de Santa Catalina. El seu secret, elaborar els productes de sempre durant quatre generacions.
El col·lectiu de forners considera que el seu futur passa per ensenyar l’ofici als més joves.
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina