Molts d’empresaris no s’han volgut arriscar a concursar en la concessió pública de determinats negocis de platja aquest estiu. La rebaixa que alguns ajuntaments han fet dels cànons no ha estat suficient perquè s’hi animassin. Per això han quedat deserts alguns concursos per la gestió de xibius, de gandules o parcs nàutics. Aquests tipus de concessions suposen uns ingressos molt importants pels ajuntaments de vorera de mar. Aquest és el cas d’Alcúdia, on la concessió de tres dels sis balnearis de la platja del Port ha quedat deserta. L’Ajuntament havia tret a concurs públic els sis balnearis per un preu de gairebé mig milió d’euros. Encara que un sol empresari pot concursar a les gestió de més d’un balneari, cadascun és un lot indpendent.
“Tot i que hem baixat de manera considerable els preus, no hi ha hagut empresaris que s’hi hagin interessat. El motiu és econòmic. Molts encara no les tenen totes segures que els comptes els surtin”, explica Domingo Bonnín, regidor de Platges.
El 2019, abans de la pandèmia, el pollencí Guillem Vives tenia l’explotació de dos balnearis del Port d’Alcúdia. Enguany, just n’explota un. “És ver que els cànons són més baixos de quan no hi havia Covid, però són bastants més elevats que l’any passat. Ara tenim més clients que no teníem, però tampoc no sé dir si els comptes sortiran. No som optimistes”, explica Guillem.
A la platja del Port de Pollença, el xibiu de la Roca, té una clientela més local que la del Port d’Alcúdia. La concessió és de Miquel Vives, germà de Guillem. “Nosaltres tenim molts de clients, però els clients locals, si no n’hi ha d’estrangers tampoc no venen, perquè l’economia és una roda”, comenta Miquel. “Ara mateix no ens podem queixar, però la veritat és que hi ha moltes de despeses”.
Són Santa Margalida, Muro, sa Pobla, Pollença i Alcúdia, Felanitx, Campos, ses Salines, Formentera, Eivissa, Sant Josep de sa Talaia, Santa Eulària des Riu, Maó, es Mercadal
La batlessa, Xisca Lascolas, afirma que s'estan investigant aquests nous casos, però demana a les víctimes de robatoris que no ho denunciïn públicament a les xarxes socials i que ho facin davant la Policia Local o la Guàrdia Civil