Monti-sion arrancarà a l’abril les obres de trasllat de la docència a Son Moix

Els Jesuïtes volen que el curs 2024/25 es faci íntegrament a les instal·lacions dels afores, després de 460 anys al Call de Palma

Rafel Barceló, director de Monti-sion.

Les 9 i 53 minuts. El timbre que anuncia canvi de classe… Estudiants que caminen aviat, de banda a banda, sense ser conscients que escriuran part de la història de Monti-sion… Seran els darrers que cursaran els estudis a l’edifici antic, al centre de Palma, amb més de quatre segles d’història. Al setembre de 2024, els Jesuïtes traslladaran aquests alumnes, els de batxillerat i FP, a les instal·lacions de Son Moix, als afores, amb els nins i nines d’Infantil i Primària. Guanyaran en comoditat… hi perdran en calidesa.

Les obres de l’anomenada Operació Monti-sion començaran aviat, a l’abril, i constaran de tres fases: la primera, la construcció d’un edifici nou a Son Moix per als alumnes de batxiller i Formació Professional; la segona, la restauració de l’escola antiga, el claustre i l’església… i la tercera, la conversió de tota la illeta històrica en un museu i una residència per a gent gran. “La idea és que el geriàtric tengui unes 100 habitacions i que sigui rendible, perquè s’ha d’autofinançar. Encara no sabem si serà privat o si tendrà algun tipus de concert públic”, avança el delegat dels Jesuïtes a Mallorca, Javier Monserrat, a IB3 Notícies. Destaca l’enclau únic on estarà ubicada la futura residència, al cor de la Ciutat, entre Santa Clara i Sant Francesc, amb la rosassa de la Seu a mà dreta. “No hi ha en tot Palma unes vistes com les del terrat de Monti-sion. De fet, s’hi podria fer una cafeteria semblant a la de Es Baluard del Príncep, amb potser un restaurant… no ho sé. És una idea meva…”, diu Monserrat, mentre explica que, des d’allà, es poden veure els pinacles dels principals temples de baix murada.

 

 

Els Jesuïtes no volen que, amb el trasllat, es talli el cordó umbil·lical amb l’edifici mare. Per això, el futur museu farà d’imant… I també l‘església, on es vol recuperar una tradició de l’ordre religiosa dels segles XVI, XVII i XVIII: els anomenats “actes públics”. El temple es converteix, per un dia, en un escenari on es resolen problemes matemàtics, es debat sobre filosofia, es reciten poemes o es representen obres de teatre. “Antigament el sagrari es retirava, el presbiteri es decorava amb teles i motius clàssics, amb columnes… Tota la ciutat hi assistia, el clergat s’asseia a les gelosies, la noblesa als primers bancs i després la resta de ciutadans. Ara, amb la reforma de l’església, podriem fer una superfície uniforme, un altar mòbil, fàcil de retirar… En quatre o cinc anys, Monti-sion podria recuperar els “actes públics”, científics, literaris, oberts a tothom”, diu Monserrat.

L’altre projecte és el nou museu que es farà a l’edifici antic. “Mostrarà l’impacte que ha tengut el col·legi dins el corrent humanístic de Ciutat“, explica Rafel Barceló, director del centre. Al saló d’actes es tornarà a aixecar l’antiga biblioteca de Monti-sion, actualment desmuntada, guardada en caixes i custodiada pel Consell de Mallorca. Del segle XVI, de fusta noble i amb una reproducció de tot el bestiari lul·lià, és d’un gran valor històric i patrimonial. “Tenia més de 10.000 volums quan va ser expropiada, el 1769. Un emissari del rei d’Espanya se’n va endur a Madrid els llibres més valuosos, un total de 1.300, que romanen a la biblioteca del Palau Reial. La resta són aquí, a Can Sales. I en farem una exposició”… Seguirà el recorregut pel claustre, el Pati de les Columnes, el Saló Gòtic, l’antic rebost… allà es col.locaran imatges, quadres i escrits que repassaran la trajectòria del centre. “D’aquí han sortit algunes de les persones més rellevants de Mallorca, el cardenal Despuig, l’historiador i escriptor Josep Maria Quadrado, mossèn Costa i Llobera…”.

Altres temps, altres històries… Deia el fundador dels Jesuïtes, Sant Ignasi de Loiola, allà pel segle XV: “Assoleix l’excel·lència i comparteix-la”. Excel.lència educativa que continuen perseguint 600 anys després, més innovadora, més competitiva… però no apta per als més nostàlgics.