Mor Antoni Caimari, fundador d’ACA i compositor de música contemporània

Ha mort a l'edat de 77 anys, ja que patia de feia un temps una degeneració física i cognitiva

El fundador d’ACA i compositor, Antoni Caimari, ha mort aquest diumenge. Així ho ha informat avui el Govern de les Illes Balears en un tuit en què ha destacat la seva feina com a “creador sensible amb el treball de les noves generacions i referent de la música contemporània internacional”.

Caimari ha mort a l’edat de 77 anys, ja que patia de feia un temps una degeneració física i cognitiva. El passat 26 de febrer va haver de ser ingressat per una pneumònia, després d’haver estat desnonat de la Fundació i d’haver entrat en una residència, segons ha explicat el seu fill Antoni Caimari Caldés.

El passat desembre, una vintena d’artistes i amics del president i fundador d’ACA, varen demanar al patronat de la fundació que Caimari pogués passar els seus últims dies a les cases de la fundació. Des de la Fundació asseguren que no es va tractar d’un desnonament sinó d’una formalitat legal.

Antoni Caimari va compondre al llarg de la seva vida unes 250 peces i va ser un gran impulsor de la música contemporània a Mallorca. A través de la Fundació ACA es va dedicar a la investigació musical i al mecenatge d’altres músics i compositors de l’àmbit nacional i internacional.

El 1958 inicià la seva formació musical mitjançant la pràctica pianística i l’audició analítica d’obres d’autors com F. Chopin, L. van Beethoven, F. Mompou i J. Cage. Caimari renuncià als estudis musicals acadèmics tradicionals i seguí una formació clarament autodidàctica. A mitjan de la  dècada dels setanta començà la seva tasca compositiva. La cinta magnètica, el seu mitjà de desenvolupament constructiu, fou el suport amb el qual substituí l’escriptura gràfica i també l’intèrpret.

El músic va desenvolupar tres formes de composició: obres electroacústiques fetes a partir d’enregistraments de diverses fonts sonores manipulades posteriorment; obres de piano preparat, i obres de piano enregistrat amb manipulació d’estudi o sense.

Va col·laborar interdisciplinàriament amb artistes plàstics com Ben Jakober i amb el poeta Eduardo Scala. El 1980 va crear el segell discogràfic UM (Unió Músics) i el 1985, sota el seu impuls, nasqué la fundació ACA (Àrea de Creació Acústica). El 1980, amb la col·laboració dels compositors Ll. Balsach i Ll. Barber, inicià a sa Pobla la primera edició dels Encontres de Compositors, festival de música que ha tingut continuïtat posteriorment.