X

Mor Julio Anguita a l’edat de 78 anys

L'històric dirigent d'Esquerra Unida romania ingressat des del passat dissabte 9 de maig, després de sofrir una parada cardíaca

16/05/2020

Mor Julio Anguita a l’edat de 78 anys

L'exdirigent d'Esquerra Unida, Julio Anguita

Julio Anguita, històric dirigent d’Esquerra Unida i ex-batle de Còrdova, ha mort avui a l’edat de 78 anys. L’Hospital Reina Sofía de Córdoba ha comunicat la seva defunció. Estava ingressat a la Unitat de Vigilància Intensiva d’aquest centre des del dissabte 9 de maig, després de sofrir una parada cardíaca.

Anguita havia sofert prèviament diversos atacs al cor que li van portar a ser intervingut quirúrgicament en dues ocasions per problemes cardíacs. El primer infart el va sofrir l’any 1993 a Barcelona. Fins i tot va publicar ‘Cor vermell. La vida després d’un infart’, on relatava la seva pròpia experiència després de sofrir aquest problema de salut.

Nascut aFuengirola (Màlaga) el 1941, però establert a Còrdova des de la infància, Anguita era llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona i va exercir com a mestre nacional a Montilla, Alicún d’Ortega (Granada), Nova Carteya i Còrdova capital, on també va ser professor de secundària a l’IES Blas Infante.

Va ingressar el 1972 al Partit Comunista d’Espanya (PCE), del qual seria secretari general, i el 1977 va accedir al Comitè Central del partit a Andalusia (PCA). En les eleccions municipals de 1979 va ser el candidat del PCE a l’Alcaldia de Còrdova, càrrec que va aconseguir i ostentaria fins el 1986, i se’l coneixeria com a “califa vermell”, ja que era l’únic alcalde comunista d’una capital espanyola.

Diputat al Parlament andalús durant les dues primeres legislatures, va ser candidat a la Presidència de la Junta d’Andalusia el 1986 al capdavant de la coalició d’Esquerra Unida, que es va estrenar com a marca electoral en aquests comicis autonòmics i va aconseguir 19 escons.

Al febrer de 1989 va ser elegit secretari general del PCE i un any després es va convertir en coordinador general d’IU. Va ser candidat a la Presidència del Govern i va fer que la coalició aconseguís els seus millors resultats electorals a les generals de 1993 i 1996, any en què va aconseguir el 10% dels vots i els 21 diputats en el Congrés.

En aquesta etapa, la seva posició política es va caracteritzar per supeditar qualsevol tipus de pacte amb el PSOE a acords programàtics concrets, fent famós el lema “programa, programa, programa”, i defensar tant la teoria de les “dues ribes”, en la qual equiparava les posicions de PP i PSOE, com el ‘sorpasso’, segons la qual IU havia d’aspirar a superar al PSOE per convertir-se en força hegemònica de l’esquerra a Espanya.

Anguita va deixar la Secretaria General del PCE al desembre de 1998, on va ser succeït per Francisco Frutos, que a la fi de 1999 va assumir la candidatura d’IU a la Presidència del Govern a la qual va renunciar Aguita al·legant raons de salut després de sofrir un problema cardiovascular.

Les diferències internes per la decisió de concórrer al costat del PSOE en aquelles eleccions van fer que Anguita també deixés el càrrec de coordinador general d’IU a la VI Assemblea, i fos substituït per Gaspar Llamazares, per tornar a la seva activitat de docent a Còrdova, de la qual es va jubilar el curs 2003-2004.

En els anys posteriors es va continuar distanciant de les posicions polítiques del PCE i de la direcció d’IU i va arribar a impulsar la creació de plataformes com el Front Cívic Som Majoria, protagonitzant en paral·lel acostaments a l’entorn de Podemos des del primer èxit de la formació a les eleccions europees de 2015.

 

16/05/2020

Comentaris:

(*) Camps obligatoris