Portada > món > Mor Stephen Hawking, una icona de la ciència

món

Mor Stephen Hawking, una icona de la ciència

Divulgà l'astrofísica i es convertí en un exemple de superació a les malalties degeneratives

Mor+Stephen+Hawking%2C+una+icona+de+la+ci%C3%A8ncia

@ib3noticies

El físic teòric Stephen Hawking ha mort aquest dimecres a 76 anys a Cambridge, segons ha informat la seva família a través d’un comunicat.

“Estem profundament tristos perquè el nostre estimat pare ha mort avui”, han assenyalat els fills del científic Lucy, Robert i Tim,. “Va ser un gran científic i un home extraordinari el treball del qual i llegat perduraran per molts anys”, han asseverat. “El seu coratge i persistència amb la seva resplendor i humor van inspirar a persones de tot el món”, afegeix el comunicat.

Desafiant tots els pronòstics i aferrant-se a la vida, el físic britànic aconseguí sobreviure a l’ELA, l’esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia destructiva. Quan tenia 22 anys se la diagnosticaren i els metges només li donaren dos anys de vida. Però, aconseguí sobreviure-la 54 anys. Es va casar dos pics i fou pare de tres fills.

La malaltia li deixà en una cadira de rodes i era incapaç de parlar sense l’ajuda d’un sintetitzador de veu. El control del seu cos es reduí a la flexió d’un dit i el moviment dels seus ulls però, la seva intel·ligència, força i sentit de l’humor el convertiren en un símbol de les infinites possibilitats de la ment humana.

Stephen William Hawking va néixer el 8 de gener del 1942 a Oxford. De petit, a l’escola ja destacava i el batejaren com a Einstein. Botà a la fama a finals dels 60 per la seva teoria de la singularitat de l’espai temps i l’èxit de vendes del seu llibre “Breu història del temps”.

Doctor per la Universitat de Cambridge, ocupant 30 anys la càtedra de matemàtiques d’Isaac Newton, visqué obsessionat pels forats negres. El 2014 presentà un polèmic article defensant que no existien, almanco tal com s’havia entès fins llavors però no va poder demostrar-ho empíricament. I li passà el mateix amb la seva teoria de la formació de l’univers i el Big Bang de fa 15.000 milions d’anys. Per falta de proves concloents, no li donaren el premi Nobel.

A Espanya no li faltaren reconeixements: el 1998 fou Premi Príncep d’Astúries i el 2016, professor honorari de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries.

Convertit en tota una icona participà en sèries populars com Els Simpson i The Big Bang Theoy, provà la gravetat zero a bord d’un boeing 727 i no se n’amagà de les seves dues darreres obsessions: la vida extraterrestre i la seva preocupació que no podrem sobreviure mil anys més si no fugim de la terra.


(Comenta-ho)

Deixa un comentari:

Cercador |

resum de titulars


més contingut relacionat

Centren la recerca del terrorista d’Estrasburg al barri on vivia

Aquest dijous horabaixa s'ha fet una missa en homenatge a les víctimes a la catedral d'Estrasburg

.

El Govern francès demana als Armilles Grogues que no es manifestin aquest cap de setmana

Recorden que els esforços policials se centren en la recerca del terrorista fugitiu a Estrasburg

Theresa May arriba a Brussel·les cercant ajuda pel Brexit i reforçada pel seu partit

May supera la moció de confiança dels conservadors però rebaixa les expectatives respecte als socis comunitaris

.

ENS PÚBLIC DE RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS

Carrer Madalena, 21 07180 Polígon industrial de Calvià
(+34) 971 139 333

Servei d'Atenció a l'Audiència | AVÍS LEGAL

© Ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears