X

‘Necessitats i obligacions’, per Tolo Ramón

Anàlisi de la novena jornada de la temporada 2017-18 de Segona B

15/10/2017

‘Necessitats i obligacions’, per Tolo Ramón

Foto: Daniel Marzo | RCD Mallorca

Els objectius només es poden conquerir d’una manera possible: guanyant punts. La competició sempre és inexorable i els resultats dicten sentència. Perdre obre la porta de la desconfiança, i això sempre és perillós. La categoria és més forta del que sembla i, mentre uns equips comencen a tenir necessitats, els altres segueixen mantenint obligacions.

El Mallorca, que s’ha guanyat la possibilitat de fallar, segueix fort i amb convicció la seva ruta per la Segona B. Vicente Moreno col·locà Ferran Giner més Lago Junior sobre el joc exterior i inicià amb molta jerarquia i autoritat. Àlex López posà la pausa sobre la velocitat de les bandes i la posició d’Abdon Prats. El seu partit, a més de deixar un gol deliciós, va ser francament bo. Després, a la segona part hi hagué compromís i feina per assegurar un resultat just. Absolutament just. Superioritat absoluta d’un Mallorca que ja té estadístiques de rècord.

L’Atlètic Balears camina per un camí perillós. La pressió, imposada per ell mateix, ofega una mica la possibilitat de creixement a llarg termini. Certament, es precisava la victòria, però la necessitat extrema encara no ha arribat. Per aconseguir jugar els play-offs és necessari fer passes en forma de victòria, i desfer-se del Badalona era important però no definitiu. Armando de la Morena apostà per un equip físic i les ocasiones de gol foren mínimes. Només la verticalitat de Rodri va donar un to diferent. Empat insuficient que no hauria d’encendre la flama dels nervis.

La Penya Esportiva afrontà un partit d’un valor superior als tres punts. Rival directe i amb la pressió de jugar com a local. Els visitants, acostumats a la gespa natural, es varen trobar incòmodes, però varen tenir la fortuna, després de superar el gol en pròpia porteria, de col·locar-se per davant al marcador. Així mateix, l’equip de Dani Mori, de manera absolutament justa, va aconseguir empatar un partit que no podia perdre. Un resultat que almenys no encén la llum vermella.

El Formentera tingué davant una papereta molt difícil de superar. El Vila-real B és un equip de tracte exquisit amb la pilota i la seva aposta va ser l’esperada. A més, jugar contra un rival que encara no coneix el gust de la derrota sempre té un punt extra de dificultat. Així va ser. Tito García Sanjuán va ser valent i no renuncià al seu estil de joc, però es trobà un botxí al davant. El capità Leo Suárez, amb la seva cama esquerra i el seu cervell, analitzà espais i va ser, desgraciadament, la clau de la derrota.

La jornada es tanca amb una victòria, dos empats i una derrota. El futbol continua, i la propera setmana tornarà a tenir emocions fortes.

15/10/2017

Comentaris:

(*) Camps obligatoris