societat

Nicolau Dols: “Farem un nou diccionari català obert a tothom i a partir dels 90 milions de mots del corpus”

El filòleg i catedràtic de la UIB serà el segon mallorquí en presidir la Secció Filològica de l'IEC, ja que el primer va ser Mossèn Antoni Alcover


Nicolau Dols pren possessió aquest divendres del càrrec de president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El filòleg i catedràtic de la UIB serà el segon mallorquí en ostentar aquest càrrec, ja que el primer va ser Mossèn Antoni Alcover, el qual també va ser la primera persona a presidir la institució. Dols assegura que el català té bona salut, pel que fa a la gramàtica, ja que té totes les eines, però el problema és la desafecció que tenen els parlants davant una legislació a Espanya que sobreprotegeix el castellà per damunt de les altres llengües.

També reclama que les institucions han de vetlar per una normalització lingüística que fomenti la qualitat dels usos del català. Sobretot a la Sanitat, on veu un abandonament, i a la Justícia, on pràcticament el català és nul.

 

Quins són els objectius que t’has marcat?

Són bàsicament un major contacte en la societat, per tant, una tasca de divulgació i continuació de la tasca normativa: tenim el projecte de començar a fer un nou diccionari. Fer-ne un ‘ex novo’ a partir del corpus que tenim a l’IEC que és una eina molt potent. I també continuar en la tasca important de digitalització.

Com serà aquesta nova publicació del DIEC?

El nou diccionari que pretenem fer òbviament incorporarà noves paraules. Pretenem fer un diccionari de tot el català on hi puguin aparèixer més que no apareixen ara solucions dialectals concretes perquè el diccionari ha de recollir com més paraules legítimes millor tot i que diguin la marca de procedència. Encara que digui que ‘aquesta paraula només es parla a les Balears, o és més viva al nord-occidental’. La nostra idea no és dirigir a l’usuari cap a fer servir una determinada modalitat o una altra sinó d’obrir-li tota la llengua. És per això que aquest diccionari es basarà molt en unes eines molt bones que tenim a l’IEC i que ha costat molts d’anys i molt d’esforç tenir-les com són el corpus. I principalment el corpus textual informatitzat de la llengua catalana. Tots els usuaris el poden consultar avui en dia. Aquest corpus aplega textos escrits i analitzats amb un total de 90 milions de mots, que són molts. Al costat d’aquest està el germà petit que encara el gestam que és el corpus oral del català.

El Diccionari Català-Valencià-Balear també tindrà una profunda revisió?

La protecció dels drets del DCVB són de la institució Francesc de Borja Moll, que va ser l’editorial que va publicar el diccionari. Els drets no són de l’IEC. Tenim molt bona relació i arribarem a un acord per fer unes millores, que ells ja pretenen fer, però que també que des de l’IEC hi puguem tenir accés.

Com es troba ara mateix el català?

Des del punt de vista estructural, això vol dir, la gramàtica i el diccionari, el català té bona salut. És a dir, disposa d’eines perquè tothom el faci servir en totes les circumstàncies. Això no ens preocupa tant com el fet que alguns parlants sentin que és millor parlar amb una altra llengua i no en el català. És a dir, una certa desafecció que ve forçada i no és per gust. Una desafecció que té a veure amb la legislació lingüística de l’estat espanyol, francès i italià, si parlam de l’alguer, que són estats que sobreprotegeixen les seves llengües principals. Això crea un ambient que l’altra llengua és una llengua més segura. Quan la realitat en què ens trobam és que el català és comprès immediatament i el parla molta gent. Tot i que també és vera que el parlant té la sensació de prescindibilitat. I això posa a l’usuari amb una situació d’inseguretat. Però és superable i el primer que ha de fer el parlant si parla català i té aquesta voluntat és parlar català sempre.

Creu que s’han de fer més polítiques lingüístiques per protegir el català?

Totes les institucions hem de fer alguna cosa perquè el parlant se senti segur. Perquè el que no podem fer de cap manera és donar la culpa al parlant de la situació lingüística actual, la qual ha vingut donada per una legislació molt permissiva en l’ús del castellà. També ve donada per un canvi en les proporcions que no vol dir una reculada del nombre de parlants del català. Sinó que aquest nombre de parlants del català es veu dins una mar de parlant d’altres llengües que acaben d’arribar i que identifiquen el castellà com la llengua necessària. Les institucions hem d’assegurar que el parlant pot fer servir la seva llengua en total normalitat. L’objectiu de normalització de la llengua no és només fer créixer el nombre de parlants sinó fer créixer la qualitat dels usos, que el parlant sàpiga que la pot fer servir sempre. Ara en el sistema sanitari és molt important i observam reculades del català darrerament. En el sistema judicial, on no observam avanços.

Com es troba el català en l’àmbit educatiu a les Balears?

En aquests moments s’ha de mantenir el decret de mínims. Però hi ha la sensació que el paisatge lingüístic canvia i que una cosa és la llengua de l’aula i l’altra és la llengua del pati. Això és responsabilitat de tots, de la societat en general, que és transmetre la idea que viure en català és una vida normal. Els mitjans de comunicació també hi tenen una part fonamental.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Els cossiers i la dama donen el sus a les Fires i Festes de Manacor

Feia dos anys que no podien sortir a ballar pels carrers del municipi amb normalitat

Un centenar d’agents reforçaran el dispositiu policial d’estiu a Palma

L'objectiu principal és aturar tot el turisme d'excessos i garantir la seguretat ciutadana

Formació Professional per reduir l’abandonament prematur d’estudis

L'any 2015 la taxa d'abandonament era del 26% i el 2022 és del 15%

Balears habilitarà el primer centre de crisi per a víctimes de violència sexual

El centre facilitarà atenció psicològica, jurídica i social per a víctimes de violència sexual, familiars i persones de l'entorn, i...