Illes Balears
Projecte Jove atén en pandèmia el doble d'adolescents amb aquest problema, reconegut com a trastorn mental per l'OMS
31/01/2022
Olga Olivé, terapeuta de Projecte Jove, i d'esquena, la mare del jove addicte als videojocs
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va afegir l’1 de gener l’ús compulsiu dels videojocs en la llista de trastorns addictius. Difícil de detectar, gairebé normalitzat per la societat, sol agafar els pares i mares per sorpresa, tot i que hi ha senyals d’alarma evidents i de cada vegada més coneguts. Els va començar a notar Clàudia (nom fictici de la mare d’un adolescent addicte que vol mantenir l’anonimat) quan el seu fill tenia 14 anys. “Havia estat un nin normal, bon alumne… Però es va baixar un joc d’estratègia al mòbil i van arribar els problemes. Va començar a suspendre, li dedicava més temps al joc que a qualsevol altra activitat, no volia deixar-ho…”, explica en primera persona a IB3 Notícies.
“Ha estat esgotador”. Durant sis anys, Clàudia s’ha sentit incompresa i impotent a parts iguals. Jan (nom fictici del nin) estava enganxat al Fornite i ningú ho veia,… més que ella. El nin va començar jugant amb els companys d’escola, però es va desconnectar de la realitat. Al final, només tenia amics virtuals, repartits per tot Europa. “Jo passava per l’habitació i el sentia parlar en anglès… I la gent em deia: Quin nivell d’anglès té el teu fill!, com si fos una cosa positiva…”. Explica que l’addicció als videojocs és una espiral progressiva. “Es van transformant. Es tornen mentiders, t’agafen doblers de la cartera… Tot el que mai has pensat que serà el teu fill… ho és. Jan va arribar a comprar un ordinador a terminis sense tenir efectiu… S’ho va llevar tot, el menjar, dutxar-se, es treia hores de dormir per jugar… Jo el mirava i pensava… On és? No el reconec”.
El confinament i la pandèmia ho van precipitar tot. Clàudia va agafar el telèfon i va demanar ajuda. I ara fa un any que ella, el seu marit i el seu fill acudeixen a Projecte Jove. “Torna a ser ell, amb les il·lusions i plans d’un jove de 20 anys. Però això no són unes angines, hem d’estar vigilants”. Ho diu sencera, després d’haver-se buidat en veu alta del via crucis que ha passat. “Als pares que estan en la meva situació, els dic que facin cas de la seva intuïció, que si alguna cosa els grinyola… cridin”.
LA PANDÈMIA HA VISIBILITZAT ADDICCCIONS LATENTS
Projecte Jove va atendre 51 usuaris el 2021, la gran majoria, 7 de cada 10, per una adicció als videojocs, sobretot al·lots de 16 i 17 anys, l’edat més crítica, encara que també han tractat nins de 8 i 9 anys. “Tenim dues línies d’actuació, una més preventiva i l’altra quan el jove ja és addicte, quan ha perdut tot l’autocontrol”, explica Olga Olivé, terapeuta del programa Ciber, qui confirma que el confinament i les restriccions han augmentat les consultes. “Han jugat més als videojocs perquè han passat més temps a casa. S’ha notat”.
Videojocs dissenyats precisament per això, per provocar addicció. “Tot està pensat, les imatges, els sons, els premis que s’obtenen de forma immediata… Abans les partides acabaven, ara no tenen fi…”, alerta Juan Manuel Alonso, metge especialista en conductes addictives, professional de Bonaire Salut. “El primer que s’ha de controlar és el temps. Si una persona juga dues hores, dues hores i mitja, ja ens ha de posar en preavís. Un altre punt és com el jove respon quan li treuen el joc: ansietat, depressió, reacció violenta… Tot això són senyals”, apunta mentre insisteix en la importància que la família posi límits.
VIDEOJOCS FETS PER HOMES… I PER A HOMES
Que ells són més addictes ho confirmen les estadístiques. Però… qui dissenya un videojoc i per a qui ho fa? En la majoria de casos, homes per a altres homes. Les dones només suposen el 18,5 per cent dels treballadors del sector, però si parlem de jugadores ja en són gairebé la meitat, un 42 per cent. Dones consumidores que moltes vegades no en són conscients. “Quan tu demanes: ets una dona “gamer”?, la majoria contesta que no. Però al mòbil hi té instal·lat el Candy Crush o l’Apalabrados. No hi ha metralletes, no és el Fortnite, però són jocs, d’estratègia”.
Una reflexió de Gisela Vaquero, dissenyadora de videojocs i creadora de Women in games, durant una conferència organitzada per la Fundació Bit, el mes de novembre passat. L’experta critica durament la imatge que projecten els personatges femenins. “Són les quatre “S”: secundàries, submises, sexualitzades i salvades. I ara em direu… I Lara Croft? Doncs Lara Croft ha anat evolucionant, però al començament només era pits grossos i cul. Estava dissenyada perquè l’home passàs gust, no perquè hi jugàs una dona”. Hi ha casos en què la misogínia és més sibil·lina. “Videojocs que, a mesura que puges de nivell, el personatge femení va perdent roba. Això s’ha de canviar, perquè aquest masclisme, aquesta imatge de la dona com a objecte, la xuclen nins i adolescents”.
Escolta el reportatge sencer aquí https://ib3.org/carta?id=76b836a2-838c-4d9a-810f-62a82b8cdc62&type=RADIO&t=2725&f=3082
31/01/2022
Ambdós ajuntaments presentaran al·legacions contra el projecte per les males olors i el perill de contaminació que pot suposar
"Qui assumirà la despesa de dur-los a examen? I si suspèn, qui assumirà les taxes de trànsit?", lamenta Rafel Juan Duran, director d'una de les autoescoles afectades
Joves músics de les Balears es reuneixen per interpretar la cinquena simfonia de Mahler
El succés ha ocorregut aquesta passada matinada i la Guàrdia Civil n'investiga ara les causes
