Víctor Uris treia de l’harmònica un so únic i especial. Potser perquè des de l’adolescència un accident de moto el va seure per sempre a una cadira de rodes. La música el va enganxar a la vida i ja no l’amollà fins al passat 3 d’abril. Tenia 66 anys. “Víctor era l’explosió de la vida en cadira de rodes”, recorda el seu company d’escenari, Pep Banyo.
De formació autodidàctica, Uris va ser pioner del blues a Mallorca, alma mater de l’Harmònica Coixa Blues Band i col·laborador d’artistes tan reconeguts com Antonio Vega, Daniel Higiénico o Jarabe de Palo.
Per iniciativa dels seus amics i l’associació de veïnats, el seu llegat i memòria ocupa ara un espai a la plaça d’Alexander Fleming, lloc de reunió habitual d’Uris i els seus amics. “Aquest era el lloc on ens reuníem els amics, cantàvem, contàvem acudits… No teníem doblers per anar al bar. Crec que Víctor estaria content d’aquest homenatge”, diu un dels seus amics de tota la vida, Òscar Fornés. L’escultora Margalida Escalas ha modelat aquest record i el resultat és un banc que recorda la forma d’una harmònica, el Blues banc, que s’inaugurarà divendres amb un gran concert: “No volíem posar un monòlit, volia agafar aquest sentiment de trobada, i posar-hi unes frases de Víctor, que són molt contundents”, explica l’artista de Santanyí.
Un banc per trobar-se i tenir sempre present un dels principis de Víctor: “No és com camines, és com avances.”
Ha estat per casualitat que al mateix edifici del nucli costaner de Son Servera, on es va cremar ahir un pis, la Guàrdia Civil ha fet escorcolls i ha detingut una persona, vinculada als baixos