Hi ha gent que acudeix a les processons, sigui o no devota. Passa el mateix amb les reunions per fer panades. Són gestos que uneixen creients i no-creients, que, sigui per religió o per tradició, no es volen perdre cap part de la festa, tot i que cadascú a la seva manera.
Deixant de banda la religiositat, es tracta de rituals que perduren en el temps, tot i tenir lloc en una societat de cada vegada menys fervorosa. Sobretot ocorr a països com Portugal, Espanya o el sud d’Itàlia, on la religió cristiana en la màxima expressió atreu i fa conviure.
Tot i que és cert que ara de panades se’n mengen tot l’any!
És la de José Enrich, el caixer casat. Un domicili que, durant els pròxims dos anys, es convertirà en una de les localitzacions més simbòliques de la festa