Quan el vers es transforma en traç i el dibuix en poesia sovint té nom propi. Xavi Muñoz ens convida a tancar els ulls i deixar volar la nostra imaginació, com si fóssim papallones fins ara engabiades i que l’arribada del somni ens ha alliberat.
El Museu de Porreres acull fins al 21 de març la mostra “Nocturns”, una proposta on trobarem dibuixos, escultures i també instal·lacions en què l’artista barceloní mostra les eines més emprades per donar forma al seu discurs. Reflexions que giren sempre al voltant de la vida i la mort, del somni i la realitat, d’allò que volem i d’allò que ens convé.
“Protegeix-me d’allò que vull”, clama l’artista en aquesta instal·lació, posant en relleu la perillosa fragilitat dels nostres desitjos. Per això és necessari enfortir les nostres arrels i ser conscients que somiar és un acte valent, i que no fer-ho és com canviar les papallones per llàgrimes que mai no sortiran de la gàbia. Perquè somiar és estimar sense por. És omplir el cor i els pulmons de vida. Una vida, que sense avisar, es pot acabar. Una vida que, sense somnis, és miserable.
Ha estat per casualitat que al mateix edifici del nucli costaner de Son Servera, on es va cremar ahir un pis, la Guàrdia Civil ha fet escorcolls i ha detingut una persona, vinculada als baixos