Nou dels dotze acusats de desordre públic per una protesta antiturística neguen la seva presència

La Fiscalia demana penes d'entre dos i quatre anys de presó per a cada un dels acusats

➡ Arranca el judici contra els membres d’Arran per irrompre en un restaurant del Moll Vell

Nou dels dotze joves acusats de desordre públic per la protesta contra el turisme massiu convocada per l’organització independentista Arran al port de Palma, han negat en el judici ser-hi presents en el lloc dels fets.

Quatre dones i vuit homes s’han assegut aquest dilluns a la banqueta de l’Audiència provincial per a enfrontar-se a peticions de pena de la Fiscalia que sumen 29 anys de presó per uns fets que varen tenir lloc a un restaurant del Moll Vell de Palma el 22 de juliol del 2017.

Dels tres processaments que sí que han admès davant el tribunal la seva assistència a la protesta contra els perjudicis del turisme, un ha declarat que actuava com a periodista a instàncies d’un diari digital i una emissora de ràdio, i els altres dos han indicat que el seu paper va ser secundari i passiu, i han negat qualsevol acte violent propi i de la resta d’assistents.

La protesta, que va tenir una àmplia difusió als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, va tenir lloc cap a les 20 hores davant la terrassa d’un restaurant sobre els clients del qual es va llançar confeti mentre es clamaven consignes contra el turisme de masses i s’activaven pots de fum i bengales.

La Fiscalia entén que aquests fets són constitutius de delictes de desordres públics i demana dos anys de presó per a vuit processaments, tres anys de presó per a altres tres, i quatre anys per a un altre dels encausats. Les defenses en reclamen la lliure absolució de tots.

El representant de l’acusació pública ha demanat als processaments sobre la seva participació en la protesta, i als qui han negat la seva presència els ha demanat si tenien alguna explicació per al fet que algun testimoni els hagi situat en el lloc dels fets, qüestió que tots han dit que no els corresponia respondre.

Alguns han admès conèixer altres acusats i haver tengut notícies prèvies de les convocatòries de la protesta per publicacions en xarxes socials, encara que n’hi ha hagut uns altres que han subratllat que no tenien cap connexió amb la resta i que només varen saber dels fets que se’ls atribueixen quan varen ser citats com a imputats.

Una jove que sí que ha admès la seva presència ha declarat que no va veure ningú tirar confeti, ni encendre les bengales, ni dirigir la protesta, i ha incidit en què “en cap moment” hi hagué violència contra persones o béns.

Aquesta acusada va fer, dies després, una entrevista per a justificar l’acció reivindicativa com a portaveu d’Arran, acompanyada d’un altre dels processats que ha sostengut aquest dilluns que no va acudir al port i que no sap qui va organitzar la concentració.

L’acusat que va documentar com a periodista la protesta ha indicat també que no va observar cap actitud violenta ni va veure que hi hagués una direcció de la protesta. “Tot era molt espontani”, ha sostengut.

El tercer processament que sí que ha assumit la seva presència en el port aquella tarda ha descrit la seva intervenció com a passiva i pacífica, i ha argumentat que si va pagar 600 euros de la multa que li va imposar la Delegació del Govern per la seva participació en la protesta va ser per a no haver d’abonar el doble i “evitar problemes”.

Diversos dels acusats que s’han declarat absents tendran testimoniatges que donaran suport a la seva versió i alguns han presentat documents que acrediten que estaven en altres llocs, en dos casos a la Península.

Està previst que el judici continuï amb els testimoniatges de l’acusació i les defenses, i es prolongui fins al dijous.

Abans de començar la vista, que coincideix en la seu de l’Audiència amb l’inici del judici de cas Cursach, s’han manifestat a la porta en suport dels joves acusats militants i dirigents d’organitzacions nacionalistes.

La líder de MÉS per Palma i regidora d’Urbanisme, Neus Truyol, ha afirmat que l’acusació és “absolutament injusta” i ha considerat “indignant” la parcialitat de la justícia.