A les Illes Balears, l’agost de 2024, segons dades recollides per l’INE i la Secretaria d’Estat de Turisme (dades Segitur/INE), nou municipis illencs varen tenir en el mercat del lloguer turístic un de cada deu habitatges comptabilitzats el cens de població i habitatge (segons les dades de 2023). I d’aquests, dos —Búger i Pollença— n’hi tingueren dos de cada deu. Ariany, Formentera i Alcúdia, a més de Deià, Fornalutx, Escorca, Sant Lluís i es Mercadal completen la llista dels deu municipis amb major pes relatiu d’aquest negoci turístic alternatiu en la temporada alta. Per Eivissa, Sant Josepde Sa Talaia queda fregant aquestes primeres posicions. Pel que fa a xifres totals, parlam de 8.941 habitatges, gairebé set de cada deu relatives a Pollença, Alcúdia i Sant Josep.
En l’àmbit autonòmic, segons les dades d’agost de 2024, tant per nombre d’habitatges (26.994) com per nombre de places (167.968) destinades oficialment al lloguer turístic, les Balears ocupen, amb un 6 i 8% sobre el total estatal d’agost de l’any passat, la cinquena posició quant a habitatges destinats al lloguer turístic per darrere d’Andalusia, la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Canàries. La darrera actualització estadística és del novembre passat quan es comptabilitzaren 2.804 habitatges i 15.087 places manco.
Metodologia
L’Institut Nacional d’Estadística obté les dades de manera automàtica i mitjançant algoritmes fruit d’un rastreig de la informació publicada a internet per les tres principals plataformes de lloguer vacacional que operen a Espanya. L’INE informa que les xifres obtingudes es contrasten, subjecte a disponibilitat, amb els directoris d’habitatges turístics fets públics per les administracions autonòmiques.
Efectius de l'UME de València ja es troben de camí a Eivissa en helicòpter, mentre la resta ho farà durant la tarda. Emergències afirma que persones han quedat atrapades en ascensors i soterranis. Entre les 12.30h-13.00h hi ha hagut "una afectació massiva d'aigua"