X

Núria Espert, Max d’Honor 2024: “És un premi molt desitjat que ha tardat a arribar”

Ha estat guardonada pel seu "llegat en les arts escèniques i la seva capacitat com a gestora i empresària teatral"

12/03/2024

Núria Espert, Max d’Honor 2024: “És un premi molt desitjat que ha tardat a arribar”

Foto: EFE/Fernando Alvarado

24

L’actriu i directora Núria Espert ha estat guardonada amb el Max d’Honor 2024 pel seu “llegat en les arts escèniques i la seva capacitat com a gestora i empresària teatral”, “un premi de prestigi i molt especial”, diu l’actriu, perquè l’hi atorguen els seus companys. Núria Espert (Barcelona, 1935), Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2016, assegura que és un premi desitjat. “Estic felicíssima. Ha tardat a arribar perquè han arribat altres premis i perquè han arribat altres actors meravellosos”, ha dit.

El guardó, que lliura la Fundació SGAE i recollirà en la gala que se celebrarà el pròxim 1 de juliol a Tenerife, li fa especial il·lusió perquè s’atorga per votació de tots els seus companys de professió. Amb 89 anys, Espert és actualment de gira amb l’obra ‘La isla del Aire’, i “els que han anat al teatre a plorar han hagut de llençar el mocador”, comenta divertida, davant el seu canvi de registre.

Protagonista d’un repertori clàssic en el qual hi ha ‘Yerma‘, ‘Doña Rosita la soltera’ o ‘Divinas palabras‘, adverteix que ella mateixa es creia “molt tràgica”. “El meu repertori és molt dramàtic i, no obstant això, ara, faig un treball molt diferent del que estic acostumada”, explica. Se sent incapaç de decidir-se per un dels seus personatges, però sí que recorda en quins no va estar a l’altura i anomena amb una sinceritat aclaparadora Próspero de ‘La tempestad‘, un dels personatges masculins que ha encarnat al llarg de la seva carrera, com va fer amb ‘El Rey Lear‘.

Lluny de pensar a davallar de l’escenari, el premi el rep mentre prepara un nou espectacle, una obra de Wajdi Wouawad que assegura que és “un text molt bell” que ja la té estudiant durant el vespre i que, com sempre que emprèn alguna cosa, la té “aterrida”. “Al principi, sempre tinc molta por, molta inseguretat, després la cosa es va calmant”, detalla. I comenta entre riures que això no és tot, ja que està pensant a dirigir ‘Cleopatra’: “Sempre l’he volgut fer i no he pogut”.

Assegura que mantenir-se durant més de 60 anys en la seva professió es deu a la “sort” i al fet que ha estat “molt treballadora”. En aquestes dècades, a més d’actuar, ha dirigit òperes com ‘Madama Butterfly’, ‘Rigoletto’ o ‘La traviata’; també actors com Glenda Jackson, Joan Plowright o Irene Papas i ha creat la seva pròpia companyia teatral. Amb 13 anys ja formava part de la Companyia Titular Infantil del Teatre Romea de Barcelona; cinc anys més tard, l’èxit de ‘Medea’ la va impulsar a continuar en una carrera “plena de vaivens, amb pics cap amunt i pics cap avall”, descriu. “Soc valenta, però als valents també els arriba una bufetada”, assenyala.

De 1979 a 1981 va assumir la direcció del Centre Dramàtic Nacional al costat de José Luis Gómez i Ramón Tamayo. Per a ella, per molt que es digui, el teatre “no està en crisi”, és un mantra que apareix i desapareix. “Així ha travessat els segles, i el que queda, però estem constantment renovats”, indica. Es considera feminista des d'”abans que s’inventés la paraula” i ressenya que la seva professió és de les més avançades per a donar-li el seu lloc a la dona. Respecte a la censura que s’intenta imposar a alguns espectacles per iniciativa de Vox, indica que va viure uns altres temps “de sofriment i frustració”, que va compartir amb la major part dels espanyols. “Només queda estrènyer els punys, així -diu fent el gest- i tirar cap endavant. No s’atreviran, no els deixarem”.

En les seves prestatgeries es troben la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts, el Premi Nacional d’Interpretació, el del Corral de Comèdies; el Laurence Olivier o el Evening Standar a la millor direcció de l’any a Londres, entre molts altres, als quals ara també s’afegeix, coincidint amb el Max d’Honor, el Royal Central School Speech and Drama. “És la gran escola del drama i ara m’ha tocat a mi i no és corrent; és el lloc on s’han format grans actors als quals admiro. Els actors anglesos em semblen absolutament extraordinaris”, subratlla. Per a aquells que vegin en la seva trajectòria un referent ressenya que ha posat tot de la seva part, “un esforç i treball que ha estat rebut pel públic anys i anys, generació rere generació”.

Notícies relacionades >

12/03/2024

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT