La mirada de Núria Marquès no és la mateixa d’ençà d’aquella residència a Teheran. Només trepitjar l’aeroport de la capital iraniana, quan no tenia cap privilegi per ser europea davant els viatgers que arribaven d’altres països, va ser conscient dels seus prejudicis cap aquella cultura i societat encara desconeguda. Aquell va ser el punt d’inflexió que va fer canviar l’objectiu d’aquell viatge. Així, passaren 30 dies en què Nuria Marquès va passejar per diverses barriades i localitzacions de la capital iraniana i que en arribar a la seva residència retratava amb dibuixos i textos que guardava i que no va tornar a obrir fins un temps després de tornar a Barcelona, ciutat on viu. Ara, el recull d’obres resultat d’aquelles reflexions han donat vida la mostra ‘Spleen de Teheran. Poesia en prosa’, on trobareu una trentena de dibuixos en format pòster i plens de plecs que fan referència a la comunicació corporativa del règim autoritari que governa el país.