Els ocells que viuen a les ciutats tenen una diversitat evolutiva més pobra que els que viuen en els entorns naturals perquè fa menys temps que es van separar dels seus ancestres i, per tant, són evolutivament menys singulars, segons un estudi liderat per l’investigador del CSIC al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB) Daniel Sol, publicat la revista Ecology Letters.
L’estudi adverteix que les ciutats estan posant en perill milions d’anys d’història evolutiva de les aus perquè les urbs preserven de mitjana 450 milions d’anys menys d’història evolutiva en comparació amb els ambients naturals.
“Per raons que encara no coneixem bé, les espècies que tenen parents evolutivament distants són més sensibles a les pertorbacions i toleren malament la vida a la ciutat”, ha comentat Sol, que ha ressaltat que la urbanització no tan sols implica una pèrdua de riquesa d’espècies, “també provoca una pèrdua molt important en la riquesa evolutiva d’aquests animals”.
La pèrdua d’història evolutiva es pot mesurar com la suma dels anys en què les espècies d’una comunitat es van separar al llarg de l’evolució, i, en el cas de les ciutats, les estimacions suggereixen que preserven 450 milions d’anys menys d’història evolutiva que els ambients naturals.
Alguns científics asseguren que la pèrdua de diversitat associada a les pertorbacions humanes, com la urbanització, es podria mitigar amb l’arribada d’espècies exòtiques. Des d’aquest punt de vista, les invasions biològiques no serien tan problemàtiques com es pensa.
El cos, quasi momificat i encara per identificar, va ser localitzat a l'interior d'una caseta abandonada ubicada entre Can Picafort i Son Serra de Marina
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros