Ophelia és el desè sistema tropical que assoleix aquesta temporada la categoria d’huracà (cosa que només ha passat tres vegades en el darrer segle) i el sisè huracà considerat major, és a dir, que assoleix la categoria 3 o superior a l’escala Saffir-Simpson, amb vent sostingut superior als 178 km/h. A diferència de la resta d’huracans majors, que afecten principalment l’Amèrica Central i l’Amèrica del Nord, el continent que en patirà les conseqüències és Europa.
Que un sistema tropical arribi a l’àrea atlàntica europea no passa cada dia, però tampoc no és cap novetat. De fet, hi ha alguns casos en què les restes o l’evolució en forma de cicló post-tropical han afectat la Península Ibèrica. Per exemple, Vince, format a un lloc inusual, Madeira, i que mai no passà de categoria 1, tocà terra com a depressió tropical un 11 d’octubre de 2005 al golf de Cadis. També els efectes de les restes de Gordon al setembre 2006, a Portugal i Galícia.
L’estranyesa d’Ophelia
Però Ophelia no és un cas més. Sustenta, de moment, un rècord que el farà especial. Si per alguna cosa serà recordat, és per ser l’huracà de categoria 3 que s’ha format més a l’est de l’Atlàntic des que se’n té registre (1851). Entre d’altres factors, ho fa gràcies a una temperatura inusualment càlida de l’aigua, que se situa al voltant dels 25ºC, això és 2ºC superior a la mitjana de l’època.
En el seu viatge, Ophelia passarà prop de la costa portuguesa, espanyola i francesa. Encara sense impacte directe, es notarà el vent i el temporal de mar, i com que és un sistema tropical, no se’n pot esperar una refrescada. Al contrari. La massa càlida que l’acompanya pel seu flanc oest afectarà bona part d’Europa occidental (també la Mediterrània) amb vent en general de sud. Allò que al Cantàbric anomenen una “surada” i que deixarà aquests dies temperatures fregant, o fins i tot superant, els rècords de màxima en un mes d’octubre.
Transició extra-tropical
Els impactes més destacats seran a les Illes Britàniques, on Ophelia sembla que sí que tocarà la costa. Ara bé, ja no ho farà com a sistema tropical sinó que patirà el que es denomina una transició extra-tropical, un procés pel qual perdrà les característiques tropicals i es convertirà en una borrasca de latituds mitjanes.
Un huracà és un sistema ciclònic de nucli càlid i simètric, originat sobre aigües càlides, dins una única massa d’aire també càlida (i que, per tant, no presenta línies de front). Té un sistema de niguls en espiral, potent i ben desenvolupat, organitzat al voltant d’un centre ben definit (ull). La principal font d’energia que el sustenta és l’aigua càlida marina i la calor latent de condensació alliberada. En moure’s per aigua més freda, i en contacte amb l’aire fred propi de latituds més nòrdiques, Ophelia canviarà la seva principal font de sustentació tropical per una de diferent: l’energia baroclínica pròpia de les borrasques, fruit del contrast entre masses d’aire de diferents característiques. Ophelia deixarà de ser un huracà i serà un cicló extratropical. Perdrà la seva estructura nigulosa simètrica, l’ull central, i passarà a desenvolupar les típiques línies de front de les clàssiques, i per a nosaltres més familiars, borrasques de latituds mitjanes.
Perd les característiques d’huracà, però manté la força del vent
Pot semblar que convertir-se en borrasca és baixar de categoria, però no és sempre així. Canviar d’estructura i característiques físiques no sempre implica perdre força. És molt important recordar que els ciclons extratropicals poden mantenir la força del vent que té un huracà (sostinguda superior a 119 km/h) i això és el que sembla que farà Ophelia en arribar a Irlanda aquest dilluns.
Aquest tipus de cicló sí que sovinteja a la façana atlàntica europea, sobretot a les Illes Britàniques. Fins i tot, existeix una autèntica raresa en aquest sentit: l’huracà Debbie, l’únic que, com a tal, aconseguí tocar terra. Ho va fer a la costa irlandesa el matí del 16 de setembre de 1961, amb vent sostingut de 130 km/h, on causà nombrosos desperfectes i la mort de 18 persones. Ara bé, Ophelia tampoc no serà un cas qualsevol perquè, sense tenir la forma i l’estructura d’un huracà, sí que tendrà la mateixa força destructiva quant a vent i, possiblement, també quant a alteració marítima. De fet, el pronòstic anuncia un impacte similar o superior al de Debbie.
Els danys que pugui ocasionar no depenen tan sols de l’empenta del fenomen en sí sinó del grau d’exposició social. La Irlanda actual no és la de 1961. La previsió meteorològica i els avisos que se’n deriven són millors gairebé 50 anys després, però en general també hi ha més població i infraestructures susceptibles de ser afectades.
En qualsevol cas, les borrasques no són eternes. Després de passar per Irlanda i Escòcia, Ophelia es dissiparà al final amb vista a dimecres, en una àrea pròxima a Escandinàvia. De ben segur que ens haurà deixat moltes imatges per al record, entre aquestes, les dels satèl·lits que han d’immortalitzar Ophelia com el primer huracà de força tres que es passejarà per l’oest de la Península Ibèrica.
