Orgull final i resignació confirmada per a Enric Mas a la Cruz de Linares

L'artanenc ataca de manera estèril als darrers metres d'una etapa en què Jumbo col·labora per donar glòria a Kuss, i Evenepoel regala una altra exhibició

El somni americà, el conte de fades de “Durango Kid” Seep Kuss, el gregari que es va convertir en número 1, està a punt de fer-se realitat; però abans, toca nou capítol de les aventures d’Evenepoel. Alliberat de qualsevol lluita per renovar el mallot vermell, la locomotora belga ha optat per oferir espectacle. Ha tornat a agafar l’escapada bona i a la primera ascensió a la Cruz de Linares ha llançat l’atac definitiu.

Ha tengut Remco temps per fer una celebració reivindicativa, firmar la tercera victòria parcial en aquesta vuelta i ampliar l’armari amb el mallot de guanyador de la muntanya.
Entre els galls, nul moviment més enllà del que proposava Bahrain, però Landa només ha amagat; i Jumbo, el trident, ha evitat la guerra fratricida.

Ayuso ha estat el següent a arrencar i Kuss ha respost amb més energia de la que va mostrar a l’etapa anterior. Vingegaard ha estat un respectuós escuder. Quedarà per sempre la incògnita envers si el danès no ha volgut atacar per regalar un premi etern a qui tantes vegades ha estat el seu ajudant de luxe.

No s’ha produït cap cop d’efecte, i als darrers metres Enric Mas ha llançat el seu atac, el de l’orgull, amb les dents estretes, però sense cap segon recuperat.

A la general, l’únic, però important canvi, és que Kuss amplia a 17 els segons, la diferència amb Vingegaard, i s’acosta al triomf en aquesta Vuelta. Enric Mas continua sisè, a 3 minuts i 22 segons del calaix. Només pot canviar el destí l’etapa de dissabte a la serra de Guadarrama, però aquest Jumbo ha imposat l’harmonia interna i els seus tres tenors apunten al podi de Madrid. La Vuelta és de l’exèrcit groc.