Sa Pobla i Son Gotleu varen viure la desfeta de la seva selecció amb llàgrimes i festa
Jugar les semifinals d’un Mundial sempre és especial, però més especial és encara si ho fas per primera vegada a la teva història. Els magrebins de sa Pobla i Son Gotleu viuen el partit amb emoció i molta tensió. Per arribar a la final, han de superar la totpoderosa França.
Abans de començar, toca escoltar l’himne del Marroc amb la mà al cor. I amb el xiulet inicial, comencen els nirvis. Ben prest, França s’avança i les cares són tot un poema. Encara que alguns aficionats intenten animar la resta. Els minuts passen i les ocasions no arriben. Fins al minut 44. El Yamiq envia una xilena al pal i els aficionats magrebins se’n lamenten. S’arriba al temps de descans. N’hi ha alguns que estan contents amb la primera meitat, però d’altres no tant.
A la segona meitat, els ànims tornen a créixer. Toca animar a totes, però amb el pas dels minuts l’eufòria comença a decréixer i el gol de Kolo Muani encara els deixa més enfonsats. La tristesa compareix a les cares dels més joves. I n’hi ha alguns que no poden contenir les llàgrimes. El somni de jugar la final del Mundial s’esvaeix.
A sa Pobla alguns aficionats prefereixen la solitud, passar la pena tot sols. Però a Son Gotleu, fan festa. Toca celebrar amb orgull el gran Mundial de la seva selecció. El Marroc ha fet història.
S'ha desferrat de la base mentre s'hi feien una foto