La pandèmia provoca la caiguda més gran de CO₂ de la història

En els sis primers mesos del 2020 es va emetre un 8,8% menys de CO₂ que l'any 2019, el que suposa una reducció de 1551 milions de tones

Imatge d'arxiu.

L’impacte evident de la pandèmia de la Covid-19 sobre les activitats humanes s’ha traduït en una esperada disminució de la demanda energètica i, en conseqüència, de les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Segons un estudi publicat aquest dimecres a la revista Nature, la reducció de les emissions de CO2, el principal responsable de l’escalfament global, no té precedent històric i és més important que l’observat a la crisi financera de 2008, la crisi del petroli dels anys 70 o, fins i tot, a la Segona Guerra Mundial. Segons l’estudi, firmat per un equip internacional d’investigadors, en els sis primers mesos de 2020 es va emetre un 8,8% manco CO2 que en el mateix període l’any 2019, el que suposa una reducció de 1551 milions de tones.

Per mesos, el descens va ser progressiu i relacionat amb les mesures de restricció adoptades pels diferents països a mesura que la pandèmia s’escampava pel món. El descens més important es detectà el mes d’abril quan les emissions es reduïren en un -16’9% respecte l’abril de 2019 i començaren a repuntar pel maig amb la recuperació de les activitats econòmiques a la Xina i gran part d’Europa. Per sectors, el descens més important i persistent s’ha detectat al transport terrestre, que significa el 40% del total. El segueixen la demanda d’energia elèctrica amb un -22% i les emissions indústrials amb un 17%. Les restriccions de mobilitat afectaren també l’aviació que suposen el 13% del conjunt i no tant el transport marítim, que aporta un 6% al descens total. Per països, els EUA lideren la caiguda d’emissions, seguits de la Unió Europea i el Regne Unit en conjunt, la Índia i la Xina. Si la pandèmia continua com fins ara, amb un cert control, es preveu que el descens en les emissions en la segona meitat de l’any sigui molt més discret. De fet s’han observat repunts importants en països com la Xina, que al maig de 2020 va superar les emissions del maig de 2019.

Els autors conclouen que, per aconseguir l’objectiu de limitar l’escalfament global, el descens de les emissions a llarg termini no pot basar-se en reduccions dràstiques de les activitats humanes sinó en una millora del sistema energètic. La transformació, diuen, ha de ser estructural i afectar el sistema de producció energètica, amb un transport lliure de diòxid carboni i edificis més eficients.