“Pel gruix de la columna de fum, ja es veia que allò seria gros”

Tomeu Llabrés va dirigir un dels operatius d'extinció de l'IBANAT a l'incendi d'Andratx del 2013

Era el pitjor dia per tenir un punt d’ignició, però cap a les 12 del migdia del 26 de juliol de 2013 els serveis d’emergència rebien l’avís d’incendi forestal a la zona de Coma Calenta, al municipi d’Andratx. La mobilització dels mitjans d’extinció va ser immediata. Tomeu Llabrés va dirigir un operatiu de l’IBANAT i recorda bé el moment en què es topà amb l’incendi: “Quan pas el túnel de Son Vic i veig la columna de fum més gruixada que el poble d’Andratx, ja vaig veure que allò seria gros”.

En sis minuts, ja hi havia la primera poalada d’aigua, però el pronòstic no era bo. La topografia de la serra de Tramuntana i unes condicions meteorològiques conegudes tècnicament com a “30/30/30” (aquell dia la temperatura era de 37 graus, la humitat per davall del 30% i el vent bufava a 35 km) agreujaren la situació.

La prioritat a qualsevol incendi és garantir la seguretat de les persones i els béns i aquí es posà el focus en un primer moment. Però l’incendi avançava cap a sa Coma Freda amb un comportament de gran incendi forestal i ja fora de capacitat d’extinció. Per seguretat, s’evacua el poble d’Estellencs.

Els equips continuaren fent-hi feina a escarada durant dies i fent front a situacions extremadament complicades com la viscuda per Tomeu Llabrés i la seva unitat: “Fèiem una crema controlada per eixamplar un camí per actuar amb seguretat. Però les condicions s’embrutaren i vaig decidir que havíem de partir. No havien passat ni dos minuts i allò va fer com una explosió. Vàrem haver de córrer fort. Cada vegada que giràvem el cotxe en els revolts de la carretera, vèiem una columna de 40 o 50 metres de flames que venien cap a nosaltres. Això fa por”.

Finalment, devuit dies després, l’incendi es va donar per extingit. S’havien cremat més de 2.400 hectàrees, majoritàriament forestals de pinar, càrritx i mata.