Dijous, 27 de novembre de 2025
Illes Balears
El director general d'Energia i Canvi Climàtic, Josep Malagrava, critica que els països rics no mostrin un ferm compromís de pagar els perjudicis en els pobres
15/11/2022
Una protesta a les portes de la seu de la cimera del clima COP27 que enguany se celebra a Egipte. / EUROPA PRESS
103El director general d’Energia i Canvi Climàtic, el psicòleg Josep Malagrava, es mostra pessimista davant el que es “respira” a la cimera de l’ONU pel canvi climàtic (COP27) que està en marxa a Sharm el Sheij, Egipte, aquests dies: no hi haurà “grans acords”, especialment pel que fa als “danys i pèrdues” provocades per l’escalfament global.
I si només fos això, perquè també és tem que hi hagi “una involució” i es vagi cap enrere “en l’establiment d’objectius”. Com no passar del fatídic increment d’1,5 graus de la temperatura mitjana global, que havia de ser pel 2100 i s’avança tot just a deu anys vista.
O que a partir de 2050 es perdrà “entre un 12 i un 19%” del PIB a nivell global si no hi ha hagut un decreixement de les emissions de gasos contaminants que, en el pitjor dels casos, s’hauran de tallar abruptament. “No ens ho podem permetre, Balears va pedre un 20% durant la pandèmia”, afegeix Malagrava.
“Alemanya ha proposat un escut global, mira de fer una passa endavant – exposa l’alt càrrec del departament de Transició Energètica al programa Al Dia-, però els damnificats demanen més”. Per exemple, Kiribati, l’arxipèlag -estat de l’Oceania que s’ha vist obligat a planificar l’evacuació permanent de la seva població per mor de la pujada del nivell de la mar.
Reclama que els països rics, que amb la seva industrialització han generat la pujada als termòmetres, paguin – literalment- les conseqüències als més desfavorits. “Ens n’hem beneficiat, és de justícia, una qüestió de solidaritat humanitària i mundial”, afirma el representant balear a la conferència internacional que malgrat l’experiència d’acords in extremis d’altres edicions, no sembla anar per massa bon camí cap a l’entesa.
I no només pel que fa la compensació dels danys irreparables que el 10% de països més rics, que contamina el 80%, ha generat sobre la resta, com inundacions i sequeres. També quant a la implementació de mesures que “facin possible assolir les xifres i objectius que omplen titulars”.
Aquí reivindiquen regions com la balear, diu Malagrava, passar de la teoria a la pràctica, amb “bons casos i pràctiques” com les seves. Perquè les illes, territori limitat, poden servir de laboratori per replicar al continent projectes com el de l’adaptació al futur de la platja a Cala Millor, “aplicable a qualsevol platja urbana de l’àrea del mediterrani occidental”.
“Amb la Covid hem après que davant una emergència podem actuar aviat, per què no podem fer-ho amb crisi climàtica”, afegeix el director general, que veu en la guerra a Ucraïna l’oportunitat de reforçar “la necessitat de ser autosuficients en energia”.
Els serveis d'emergències varen practicar-li la reanimació cardiopulmonar durant quaranta minuts, però no varen poder fer res per salvar-lo
Defensen que unir esforços és la manera de presentar una alternativa real al panorama polític de les illes
L'IES Sineu fa la primera bunyolada contra les violències masclistes
Segons la companyia, el passatger feia cua dins del vehicle per sortir del port quan ha caigut a l'aigua en el taló del moll de Llevant
