Primer de tot, el que hem de tenir ben present a l’hora d’entendre per què en un punt de la Terra podem tenir una temperatura molt alta i en un altre, molt baixa, és la inclinació del globus.
Encara que no sembli lògic, la Terra NO ÉS més propera al sol durant l’estiu, sinó que és precisament ara quan més enfora hi estam (afeli), i és l’hemisferi sud, on acaben d’encetar l’hivern, el que se situa a una menor distància del sol (periheli).
La raó de la distribució de les masses d’aire la trobam en la inclinació terrestre, d’aquí que països a pocs quilòmetres de l’equador pràcticament tenguin sempre la mateixa temperatura. Quan l’hemisferi nord, on ens trobam, s’inclina cap al sol, tenim més hores d’insolació i les masses d’aire càlid, que normalment ocupen latituds més meridionals (al sud), progressen cap al nord, i ho notam amb una pujada evident de les temperatures.
Tot això també es tradueix en una situació atmosfèrica predominantment anticiclònica, el que garanteix un temps ben tranquil. Per altra banda, les baixes pressions que durant els mesos d’hivern circulen a prop nostre, queden restringides molt més al nord.
Val a dir que, per la nostra posició relativament propera al continent africà, durant part de la primavera i l’estiu és bastant comú rebre glopades d’aire de procedència sahariana (més habituals que entrades polars o siberianes a l’hivern), amb pols en suspensió, fet que sol deixar un ambient enterbolit al cel i responsable, en molts casos, que les temperatures nocturnes quedin per damunt dels 20ºC (nits tropicals)
En definitiva, que a l’estiu la Terra no està més a prop del sol i que la inclinació del globus, les hores d’insolació i la proximitat amb el desert del Sàhara són realment els “culpables” d’una calor que, d’altra banda, queda moderada per un embat que, sobretot a l’inici de l’estiu i a zones costaneres, ben bé pot pagar un bon ventilador.
Que gaudiu de l’estiu!
Foto: Caterina Thomàs, Cala Millor –> Darrera sortida del sol de la primavera.
