Per què plou tant darrerament a Porreres?

Les tempestes a la Mallorca interior en aquesta època i de manera tan reiterada han esdevingut un fet atípic que ja dona problemes d'acumulació d'aigua. En alguns indrets del Pla s'acumulen més de 150 l/m2 en els cinc primers dies de juny

Carrer negat a Porreres aquest mes de juny.

En alguns indrets del Pla de Mallorca s’acumulen més de 150 l/m² en els cinc primers dies de juny, com a resultat de les tempestes d’evolució que cada migdia descarreguen entorn de la mateixa zona. Les tempestes no són estranyes a la Mallorca interior, però, en aquesta època i de manera tan reiterada, han esdevingut un fet atípic que comença a donar problemes d’acumulació d’aigua. Els motius pels quals plou cada dia en els mateixos llocs i a la mateixa hora són diversos. N’hi ha de generals, relacionats amb la circulació atmosfèrica a escala europea, i n’hi ha de particulars, relacionats amb les particularitats de les Illes Balears.

Anticicló al nord d’Europa

A nivell continental, la situació meteorològica és inversa a la que sol ser habitual. Al nord d’Europa i a les Illes Britàniques, s’hi situa un anticicló anomenat “de bloqueig”, perquè evita la circulació normal de les borrasques. Per contra, a la Mediterrània existeix una situació molt indefinida en superfície, sense grans centres de baixa o alta pressió. Això darrer afavoreix jornades assolellades i l’establiment del règim de brisa marina habitual a cada illa, un factor que també esdevé clau.

Les condicions en altura són prou diferents. Al costat sud de l’anticicló, s’hi ha estancat aire fred, entre -15 i -17ºC a uns 5500 metres d’altura entorn de la Mediterrània occidental, i que ha vengut acompanyat del pas de diverses baixes aïllades, avui dia anomenades DANA. Aquestes condicions afavoreixen el que en Meteorologia es coneix amb el nom d’inestabilitat.

El paper de l’embat

La inestabilitat no genera tempestes per ella mateixa, sinó que necessita un element que faci pujar l’aire carregat d’humitat cap a les capes altes de l’atmosfera. La brisa marina de Mallorca, l’embat, és un mecanisme que força l’aire i l’obliga a ascendir. Amb el sol del matí la superfície terrestre s’encalenteix més que l’aigua de la mar. L’aire de l’interior, més càlid que el de la costa, comença a pujar. Això provoca que l’aire marítim, més fred, entri de cap a l’interior per les zones de costa i, molt especialment, per les dues grans badies i la plana de Campos. Aquest aire convergeix a l’interior de l’illa, on es reforcen els moviments ascendents.

Així, el centre de Mallorca es converteix en una mena de xemeneia. L’aire es refreda a mesura que guanya altura i condensa la humitat que conté en forma de niguls que acaben per generar tempestes fortes i sempre localitzades a l’interior. L’aportació d’aire humit de la mar i la localització sistemàtica de la convergència d’embats entorn del centre de Mallorca expliquen la intensitat de les tempestes i la seva predilecció pels mateixos llocs.

El cicle de vida de les tempestes

Els niguls formats en aquestes condicions tan concretes s’anomenen d’evolució, perquè canvien de forma, creixen i es desenvolupen amb les hores. El cicle és conegut i repetitiu. Després d’un matí de sol, apareixen els primers niguls d’aparença cotonosa però inofensiva. Són niguls del gènere cúmulus. Guanyen força a partir de mitjan matí, s’inflen i creixen en altura, formant les primeres “torres” o “caparrots”, com es coneixen en la terminologia tradicional.

A mesura que guanyen altura la seva base s’enfosqueix, mentre que conserven el seu color blanc lluent i un contorn molt ben definit. Finalment, el petit cúmul esdevé un nigul gegantí i majestuós que comença a deixar els primers ruixats i tronades. Donada la inestabilitat tan acusada i a l’aportació d’humitat constant aquests dies, les tempestes es regeneren amb facilitat i són prou estàtiques i duradores com per acumular quantitats importants de pluja. Així mateix, quan el sol perd intensitat, l’embat s’acaba a mitjan horabaixa i, amb ell, s’esvaeixen els niguls amb la mateixa rapidesa amb què s’han format.

Massa aigua? Els pros i els contres dels ruixats

Aquest excés de precipitació té una doble vessant quant a conseqüències. D’una banda, l’aigua caiguda a l’interior de l’illa és aigua de profit, en el sentit que, malgrat s’embassi o corri pels torrents, no acaba a la mar, sinó que s’infiltra. Això suposa un alleugeriment de la sequera que començava a notar-se després d’una primavera extraordinàriament seca i molt càlida, sobretot els mesos de març i abril. En el cas de Porreres, per exemple, molta de l’aigua caiguda aquests dies circula a través de síquies cap a l’Avenc de Son Gornals, que l’engoleix, i passa a formar part de l’aigua subterrània.

D’altra banda, l’excés d’aigua en aquesta època és dolent per a la majoria de cultius. Ara és el moment de la sega del cereal, de per sí malmès per la sequera precedent. També és la plena de l’albercoc, molt característic d’aquests indrets i que es veu molt afectat pel calabruix. També pot afectar la vinya i l’hortalissa, amb l’aparició de plagues i fongs. I, per últim, l’aigua estancada en superfície també afavoreix la proliferació de moscards.