Aprofitant que continuam amb un temps marcat pel pas de fronts atlàntics, per ventura heu observat aquests darrers dies en qualque moment que els solcs de condensació dels avions quedaven marcats al cel durant més temps de l’habitual. Idò bé, vos contaré una mica per què passa això.
Certament, aquesta casta de configuracions atmosfèriques és bastant favorable a l’hora de veure-les, ja que amb el pas de fronts tenim un temps canviant i les condicions d’humitat i temperatura varien ràpidament. Mirau, amb determinades condicions de temperatura (sovint entre els -30 ºC/-40 ºC) i humitat, el vapor d’aigua que surt dels motors —que no és més que el resultat de la combinació entre hidrogen i oxigen— es congela gairebé instantàniament per la gran diferència de temperatura i, a vegades, pot arribar a ser visible durant algunes hores.
De fet, dins la meteorologia popular té molta credibilitat la relació entre les esteles marcades i l’arribada d’un canvi de temps. Normalment, si vos hi fixau, un o dos dies abans que ens arribi un front, solem tenir les condicions òptimes per veure aquests contrails al cel, similars a una espècie de cirrus.
També hi ha hagut algunes teories que relacionen aquestes esteles amb components químics (chemtrails) destinats a causar un impacte negatiu sobre la població. Des del punt de vista científic, s’ha descartat i l’única explicació que s’ha provat que genera aquests niguls singulars és la purament meteorològica. Com vos he comentat, són sobretot la humitat i la temperatura de l’aire les que en tenen la clau.
Dit tot això, segurament aquests propers dies en podrem continuar observant, donada l’actual tendència atmosfèrica cap a una persistència de borrasques atlàntiques i de fronts que arriben desgastats a les illes. Sí, segurament, haurem de seguir esperant per tenir anticicló…
Però més enllà de les previsions, dels mapes o dels models, el cel sempre es comunica amb nosaltres i ens dona respostes. Mirem una mica més al cel.
Foto: Marga Palou.
